Biografia

Fill dels pagesos Ramon Mas i de Maria Santamaria, fa els estudis primaris a Avià i els secundaris a Berga des d’on, més tard, es trasllada a Barcelona on es titula batxiller el 1887. Seguidament, comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 17 de juny del 1895. Ja metge, comença a exercir a Sant Boi de Lluçanès des de l’1 de juny del 1895, contractat per la Municipalitat amb un salari anyal de dues mil pessetes a cobrar trimestralment. Quan fa menys d’un any que és a Sant Boi, Antoni Mas es casa amb Carme Dachs, natural i veïna d’aquesta població on ell hi exercirà fins al 1901, moment en què s’instal·la a Berga i obre la seva consulta al carrer Major on hi atén els igualats que li deixa el metge Casals.

Antoni Mas és un home sociable a qui li agrada anar al cafè per relacionar-se. No en vas, s’interessa molt per la política local. El 1901, és delegat de la Unió Catalanista i presideix el Centre Carlista de Berga. El 1905, és elegit regidor de l’Ajuntament de Berga pel Partit Regionalista i, poc després, és nomenat segon tinent d’alcalde pel bienni del 1906 al 1907, un període en què substitueix l’alcalde en diferents plens municipals.

Sembla que el 1907, vidu i sense fills, deixa Berga per anar a Barcelona després de cedir la seva clientela al metge Sala de Sant Elias. La intenció d’Antoni Mas és la d’enrolar-se com a metge a la Companyia Transatlàntica que té vaixells que fan la ruta de Filipines i Singapur. Sembla que el metge a qui havia substituït a Sant Boi de Lluçanès, un tal Pablo Garcia Godoy, era natural de Cuba i havia viatjat amb aquesta companyia de navegació de què n’havia parlat al seu substitut. Així, Antoni Mas emprèn diferents viatges, molts a Filipines, inicialment, sense incidents a remarcar.

Fins al dia 27 d’abril del 1912, dia en què es produeix un canvi en la vida d’Antoni Mas: amb quaranta quatre anys, es casa amb una neboda soltera de la seva dona que en té vint-i-sis, Soledat Dachs. Tot dos, s’instal·len en un pis del carrer de la Sagrera de Barcelona.

Cinc anys més tard, el 23 d’abril de 1917, Antoni Mas torna a embarcar al port de Barcelona com a metge primer del vaixell “Carlos de Eizaguirre” que va en direcció a Manila passant pel cap de Bona Esperança, la ruta que evita el pas pel Canal de Suez que, en plena Gran Guerra, es considera molt perillós. El “Carlos de Eizaguirre”, però, naufraga el 28 de maig del 1917 davant Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, a una zona on feia poc havia minat un vaixell alemany. De l’accident, només se salven vint-i-quatre dels cent trenta-sis tripulants de l'embarcació. Quatre dies després, el cos d’Antoni Mas es troba a la costa africana i l’enterren juntament amb els cadàvers d’altres passatgers ofegats en aquest accident.

DMB