Biografia

Fill del metge Josep Ariet, cirurgià nascut a Pou de Claverol, al Pallars Jussà, estudia el batxillerat a Barcelona. Desprès, a la vegada que fa de mosso de farmàcia, estudia la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1900. Aquest any, ja se’l troba exercint de metge a Viladrau, població de la qual no se’n mourà la resta de la seva vida. El 1909, Antoni Ariet Barberis és elegit alcalde de la vila i exerceix a gust de la població -atès el seu caràcter afable i servicial- fins a l’any 1923 quan s’inicia la dictadura de Primo de Rivera.

Després la mort de la seva promesa, Antoni Ariet no es casarà i, potser, aquest fet explica la dedicació completa a l’exercici mèdic i a l’alcaldia, feines que cultiva com un sacerdoci. Gran aficionat a la literatura catalana, des del punt de vista ideològic -més aviat conservador- s’orienta cap a la Lliga Regionalista. Col·laborador del periòdic nacionalista L’Estiuada que s'edita a Sant Hilari de Sacalm del 1908 al 1914, trobem el primer dels seus articles signant com A. Ariet i que titula Les Guilleries el 1911. La darrera col·laboració tracta els Importants projectes de camins. Carreteres al Montseny i és del 1914. Aquest diari sorgeix com a mitjà de promoció del turisme de balneari. De fet, construït l’Hotel Bofill a Viladrau, Antoni Ariet forma part de la junta organitzadora de festes i actes d’esbarjo que s’han de celebrar durant la temporada estival. A més, aquesta comissió, creada el 1910, té el propòsit de fomentar l’arribada d'estiuejants a la vila i augmentar-ne la colònia habitual.

El 1913, després de redactar la Topografia Mèdica de Viladrau, la presenta al concurs que cada any convoca la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (RAMC) per premiar la millor d'aquestes obres. Antoni Ariet és premiat amb un accèssit i és nomenat acadèmic corresponent. La Topografia porta un pròleg del professor Valentí Carulla, estiuejant de Viladrau que havia estat el seu mestre a la Facultat de Medicina.

Aquest mateix any, Antoni Ariet inicia la seva participació en el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana i segueix participant-hi d’una manera regular en les següents convocatòries fins al 1936. És soci protector de la Societat Astronòmica de Barcelona i membre corresponent de la Societat Protectora de Plantes i Animals de Catalunya. Pertany, a més, al Centre Excursionista de Viladrau i consta que, el 1930, és delegat en l’organització de l’Aplec de Centres Excursionistes de Vic que, amb la cooperació del Centre Excursionista de Catalunya, se celebra a la capital d’Osona. Aquest mateix any 1930, és també el de la publicació De les terres bíbliques. Evocacions d’un romeu, que són les memòries del viatge que fa a Terra Santa des del 25 d’abril al 10 de juny de 1927 i un viatge que és també objecte d’algunes conferències que acompanya de nombroses imatges, en tant que la fotografia és una de les seves aficions.

Implantada la Segona República, l’abril del 1931, Antoni Ariet torna a ser elegit alcalde de Viladrau i manté el càrrec fins a l’agost del 1933, que cessa. En aquest període dóna suport a l’Estatut de Mancomunitat, acorda amb el ple per unanimitat, adreçar-se al president de la ponència sobre la divisió territorial de Catalunya per demanar-li que Viladrau passi a formar part de la província de Barcelona i al partit judicial de Vic, argumentant la proximitat geogràfica i la facilitat de comunicacions, relacions comercials i serveis que depenent de la capital d’Osona. A finals dels anys trenta, Antoni Ariet obre una farmàcia al poble que ve a suplir la farmaciola que fins ara tenia al seu consultori per atendre les necessitats dels malalts del poble. L'any 1934, la Descripció d'un focus epidèmic de grip observat a Viladrau a últims de desembre de 1929 i gener de 1930, rep una menció honorífica de la RAMC.

A 77 anys, el doctor Ariet mor a principis del 1955, quan encara exerceix de metge particular de la gent de Viladrau tot i que el nou titular havia arribat l'any 1948. El seu traspàs coincideix amb una epidèmia hivernal de grip i de xarampió al poble. Ell mateix s'obliga a assumir l'increment tant considerable de visites que la pandèmia origina fins al dia que se'l troben mort al garatge, després d’haver atès malalts durant dies i nits sense parar. Oncle de l’epidemiòleg i viròleg de prestigi mundial Jordi Casals Ariet, descobridor del virus Lassa, nascut a Viladrau el 1911. L’any 1976, l’Ajuntament de Viladrau li ret homenatge amb la dedicatòria d’un carrer de la vila al que dóna el seu nom.

MBC