Biografia

Descendent d'una família mataronina que es trasllada a viure a Badalona on Joaquim Tuixans fa les primeres lletres i el batxillerat al Col·legi de Sant Josep, titulant-se a l'Institut Provincial de Barcelona el 1898. Aquest mateix any, inicia els estudis a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1904 i, de seguida, comença a exercir de metge a la seva vila natal, formant part de la Societat de Titulars de Sanitat de Badalona.

Membre de la Institució Catalana de Ciències Naturals des del mateix any 1904 i soci de la Secció Científica del Centre Excursionista de Catalunya des del 1905, Joaquim Tuixans inicia els seus treballs molt abans de llicenciar-se. Així, l’octubre del 1904, publica uns Apuntes topográficos-médicos de Badalona, una monografia que, a més de les dades mèdiques, demogràfiques i econòmiques d’aquesta ciutat, fa un relat històric i arqueològic de la zona. Tuixans presenta aquesta topografia la presenta a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia el 1902 i obté un accèssit i el seu nomenament com a acadèmic corresponent. La publicació conté respectivament un prefaci i un pròleg dels professors Riera Villaret i Rodríguez Méndez. El 1903, novament, l’Acadèmia premia els Apuntes para una Topografía Médica de Montserrat que presenta a la RAMC i, dos anys després, opta al Premi Garí amb un treball sobre la Urologia en la calvície.

El 1905, Joaquim Tuixans es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi Ensayo histórico de la etiología, patogenia y terapéutica de la coqueluche i, el 1906, participa en el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya que se celebra a Barcelona on, juntament amb Víctor Soley i Lluís Verderau, és ponent de la tercera secció dedicada a la Higiene Social dividida en tres temes: Habitacions obreres, Higienització de les indústries generadores de residus pulverulents i Estudi i profilaxi dels accidents de treball més freqüents a Catalunya. I encara el 1906, Tuixans envia a la RAMC una nova memòria que titula Organización Sanitaria Española amb el lema El progreso de un pueblo marcha al compás de los preceptos higiénicos que practican y mandan sus leyes. Llegida el dos de gener del 1907, el treball es guardona amb una menció honorífica al Premi Rodríguez Méndez de la institució.

Són uns anys en què, Joaquim Tuixans, que continua exercint de metge de Badalona, es demostra com un autor prolífic amb temàtica mèdica diversa tot i que principalment pediàtrica. Publica a les diferents revistes de l’època com són La Medicina Científica, La Medicina de lo Niños o El Siglo Médico fins al 1911 perquè sembla que, en aquest moment, es trasllada a la província de Castelló per exercir de metge i director del Balneari de Montanejos.

Així ho confirma la Memoria descriptiva de las Aguas Minero-Medicinales de Montanejos que apareix a la Revista Valenciana de Ciencias Médicas de setembre del 1912. A partir d’ara, aquesta publicació recollirà, com Annals de Medicina i Cirurgia de la RAMC, els treballs del metge badaloní a qui, dos anys després, se’l troba residint a Vila-real on exerceix la pràctica mèdica. Alhora, continua publicant els seus treballs dels quals la premsa local es fa ressò com, el mateix 1914, quan presenta un treball demogràfic i estadístic sobre La Lepra en la provincia de Castellón. Igualment, continua enviant les seves memòries a la RAMC i, a finals de desembre del 1916, Joaquim Tuixans comparteix sessió acadèmica amb Jesús M Bellido i Lluís Suñé-Medán.

En establir-se a Vila-real, però, Tuixans comença un període en què, cada cop més intensament, es dedica -inicialment- a la recerca històrica i -més endavant- a l’arqueològica. Paral·lelament, amb gran afany divulgador, inicia la col·laboració assídua amb els diaris valencians Las Provincias, Heraldo de Castellón o Diario de Valencia, entre altres. A més, presenta els seus descobriments a diferents entitats alhora que concursa als diferents certàmens literaris que es convoquen a terres valencianes, aragoneses o catalanes. A partir del 1918, és nomenat director corresponent del Centre de Cultura Valenciana a Vila-real per a les excavacions arqueològiques que s'estan fent a partir de la descoberta de restes ibèriques i romanes als afores d'aquesta vila i d'altres localitats de la Plana Baixa. A les conegudes Goles del Millars participa en les troballes del assentaments com l'eneolític de Vila Filomena a Vila-real o dels ibèriques i medievals de Borriana, del Castell d'Almansor i d'Almassora.

Iniciador dels Jocs Florals a terres valencianes i guanyador d'incomptables premis, la incansable tasca de Joaquim Tuixans fa que acumuli nomenaments com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Nacional d’Història, de la Societat Arqueològica Tarraconense o de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, entre moltes altres institucions acadèmiques i científiques.

Destaquen les nombroses donacions de peces històriques que Tuixans lliura a la Societat de Cultura Valenciana i, també, al Museu Provincial de Castelló del qual n’és patró a més de ser vocal de la Comissió Provincial de Monuments de València. En reconeixement a la incansable tasca històricoarqueològica realitzada i a la incomptable literatura generada que llega aquest investigador de la cultura i la història dels Països Catalans i, especialment, del Regne de València, el 1927, l’Ajuntament de Vila-real sol·licita que se'l distingeixi amb la Medalla d’Alfons XIII. No es té constància que se li concedeixo i, per ara, tampoc es té notícia de la seva mort. Consta, però, que el seu nom apareix a les Guia d’Espanya del 1935 i que és nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Valladolid el 1936. Després, la següent cita ens arriba quan es publica d’En Romeu de Vilanova, ilerdensis: senescal de Provenza (Segle XVIII), una conferència que imparteix a l’Ateneu Lleidatà el curs 1926-1927 i que, amb l’autorització dels hereus, apareix a la revista Ilerda el 1946.

JPR-MVR