Biografia

Estudia Medicina a Barcelona on es llicencia amb la màxima qualificació el 1898. Un any després, també, obté la mateixa nota amb la tesi doctoral La disentería que presenta a Madrid, un treball de recerca que es fonamenta en l’estudi dels casos observats en un dels transatlàntics que recullen els soldats espanyols després la desfeta colonial de 1898. L’elecció de la pràctica oftalmològica, li encomana el seu oncle, l’oculista Lluís Carreras i Aragó.

Lluís Verderau, que amplia estudis a París i Lausana, adquireix un sòlid coneixement de la fisiopatologia de l’aparell visual. Després d’anys d’experimentació en conills, seguint els treballs dels oculistes europeus –Badal, Wecker, Darier- aconsegueix deturar i resoldre les opacitats senils incipients de la còrnia, evitant la intervenció i mantenint el cristal·lí. Publica nombrosos articles a les revistes d’Oftalmologia nacionals i estrangeres. A més, ja d’estudiant, és redactor habitual de la revista Los Deportes.

A partir de la lectura dels especialistes legistes i de la pròpia recerca al laboratori, Verderau conrea l’afició per la Medicina Legal i ell mateix publica els seus treballs en diverses llengües a les revistes especialitzades en aquesta matèria d’arreu, com ara el Butlletí de Medicina Legal de França. Destaca l’obra sobre el valor semiològic de la sang, ponència del I Congrés de Metges de Llengua Catalana del 1913. Interessat, també, per qüestions d’higiene, llegeix i publica treballs a l’Acadèmia d’Higiene i a la Lliga d’Higiene Escolar, presidint l’exposició de treballs escolars annexa al I Congrés d’Higiene Escolar de 1912. Des del 1904, Lluís Verderau és vocal de la Comissió de Propaganda i Estadística del Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi. És, també, un dels membres que constitueixen el comitè organitzador del Primer Congrés d’Higiene de Catalunya de l’any 1906.

El 1913, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, imparteix un curs de divulgació dels coneixements mèdics sobre prevenció i atenció dels accidents de treball després de presentar un estudi comparatiu en relació a la legislació vigent a Europa sobre aquesta matèria.

Membre molt actiu de diverses societats científiques, ocupa diferents càrrecs. Ja d’estudiant, és president de la Secció de Medicina del Centre Escolar Catalanista. Soci de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, l’any 1910, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona amb el discurs Higiene Grafològica i, també, és corresponent de la Societat Medicolegal de França. Lluís Verderau és soci fundador i secretari de l’Acadèmia Oftalmològica de Barcelona i de la Sociedad Oftalmológica Hipano-Americana. A més, és un dels fundadors de la primera sessió científica de la Societat de Biologia de Barcelona, filial de l’Institut d’Estudis Catalans que presideix August Pi i Sunyer al Laboratori Bacteriològic Municipal el 14 de desembre de 1912 al costat, entre molts altres, de Ramon Turró, Pere González, Gaietà López i Jesús Maria Bellido.

Lluís Verderau exerceix com a metge de la Companyia Transatlàntica, de les Cases de Socors i d’altres societats d’assegurances i mutualitats. El 1912, el delegat del govern en nom de la Junta de Sanitat el designa subdelegat de Medicina pel districte de la Llotja de Barcelona, càrrec que exerceix fins a la seva mort quan encara és jove, a causa de l’epidèmia de tifus que delma la ciutat de Barcelona -i també la seva família- el mes de novembre de 1914.

AZ