Biografia

Neix a Sabadell el 27 de maig de 1919 i poc després els seus pares es traslladen a Barcelona. El pare Ramon Bassols està relacionat amb el món tèxtil i la mare Dolors Genís és filla d’un pellaire de Vic i néta de d’Ezequiel Aguilar (1815-1878), l’ anomenat metge de Folgueroles, fil que ens porta fins a la seva vocació sanitària que perdura en les generacions actuals. Estudia a l’escola dels germans de La Salle-Josepets i acaba el batxillerat l’any 1936 tot just en començada la Guerra Civil.

Dificultats de tota mena amb lluita al front, camps de concentració i tracte constant amb ferits i malats, decanten la seva vocació cap a la Medicina. Ingressa al Facultat de la Universitat de Barcelona l’any 1940, llicenciant-se el 1947. Dos anys després, obté una plaça de la Seguretat Social a Badalona. Mentre tant, continua col·laborant amb el doctor Gibert Queraltó a l’Hospital Clínic i preparant la seva tesi doctoral, part de la qual presenta al Congrés de Medicina de París l’any 1956 i que publiquen diferents revistes especialitzades de França.

La seva actuació en el barri de la Salut de Badalona sobrepassa la dimensió mèdica tot abordant una obra social i humanitària que intenta pal·liar les mancances d’un barri en plena postguerra. La seva vida professional està repleta d’exemples de bon saber mèdic i d’obres caritatives amb els seus pacients que transcendeixen fins a convertir-lo en un dels metges més estimats de la ciutat. Ramon Bassols arriba a tenir 1.300 cartilles quan sols en pot tenir 750 però els pacients demanen tenir-lo de metge.

Casat amb Maria Antònia Farrés, amant des de molt petit de l’excursionisme i, en especial, de les valls orientals de les contrades pirinenques, fa que se li desperti una gran devoció vers la Mare de Déu de Núria. Fundador i primer president dels Amics de Núria ( 1958) i de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Nuria (1959), el doctor Bassols s’esdevé un ferm puntal de la propagació d’aquesta devoció. Tant que, des de l’any 1962, la font que raja prop de l’Ermita de Sant Gil, duu el nom de Ramon Bassols en reconeixement a la seva tasca.

Mor, amb només 40 anys, d’accident mentre prepara el seu cotxe el 9 de juliol de l’any 1959. El seu sepeli s’esdevé una gran manifestació de dol popular com queda reflectit en les sentides necrològiques que es publiquen. L’any 1971, l’Ajuntament de Badalona li dedica una avinguda i una plaça al barri de la Salut on, amb el seu treball professional i la seva acció social i humanitària, hi deixa un record inesborrable.

MYC