Biografia

Fill del contractista d’obres Bonaventura Bassegoda Mateu, que es trasllada amb la família a Barcelona poc després del naixement del seu fill Ramon-Enric. El noi fa el batxillerat a l’Institut de Barcelona i estudia a la Facultat de Medicina on es llicencia el 1880 per tot seguit començar a exercir de metge rural a Sant Esteve Sesrovires. S’està al Baix Llobregat fins al 1887 perquè, empordanès de soca-rel, decideix tornar a la Bisbal d’Empordà on hi passa deu anys.

L’any 1898, a instàncies de Jacint Laporta, metge i poeta, es trasllada a Sants on hi exerceix de metge de capçalera la resta de la seva vida, col·laborant professionalment amb el seu amic Laporta i essent ben aviat molt apreciat pels seus conciutadans per la seva expertesa i bondat. Abans, però, és nomenat metge provisional de Sanitat Militar i destinat al Batalló Disciplinari de Melilla. A la tornada, el 1899, guanya el concurs d’oposició a una de les places de metge supernumerari que ha convocat l’Associació dels Amics dels Pobres de Barcelona.

Catalanista des de ben petit, als 20 anys, Ramon Enric Bassegoda edita un periòdic manuscrit que, en principi, té un petit cercle de lectors però, a l’inici del 1875, es converteix en el setmanari La Llar, gràcies a la col·laboració dels seus amics poetes i estudiants de Medicina com Laporta, de qui ja tenim notícia, i Josep Franquesa i Gomis. La Llar és un setmanari catalanista que conté articles que exalten els valors patriòtics i també poesia, uns poemes que majoritàriament es deuen a les plomes del dels tres amics.

El 1877, inicia la publicació de Família Cristiana on hi publica poesies com també fa a les revistes La Renaixença, Lo Gay Saber, El Eco de Sants, Revista de Manresa, El Eco de Sant Feliu de Guíxols o El Palafrugellense, entre altres. Cronista habitual de la Ilustració Catalana des del 1881 al 1884, revista on també hi publica les seves poesies. Bassegoda forma part del grup d’escriptors que s’oposà a les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans que ha proposat Pompeu Fabra.

Aquest mateix any 1877, Ramon E Bassegoda obté el seu primer accèssit als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Amfiteatre mentre que, el 1884, guanya el primer accèssit per Idili però, de fet, la relació de premis que rep Ramon Enric Bassegoda és molt llarga perquè són nombrosos els certamens literaris en què es presenta. Poeta d’èxit, publica “Quatre Versos” el 1892 i, abans d’un any, s'edita la segona edició de l’obra. Participant actiu dels Jocs Florals, és traductor al català prefabrià de nombroses poesies d’autors francesos i algunes odes d’Horaci. La seva participació és també prolífica com a membre del jurat de diferents premis, com en els Jocs Florals de Les Corts del 1913 on hi coincideix amb els metges Domènec Martí Julià i Jacint Laporta.

El sentiment catalanista de Ramon E Bassegoda es manifesta amb la seva participació en el Primer Congrés Catalanista del 1880 i en la signatura del manifest que demana autonomia per Catalunya que s’adreça a la reina regent Maria Cristina el 1888. També, el 1899, en la seva actuació com a president de Los Segadors de Sants, agrupació adherida a la Unió Catalanista, partit del qual n’és delegat durant anys i representant de la institució en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906.

Germà dels arquitectes Bonaventura i Joaquim Bassegoda Amigó, Ramon Enric té un carrer a Barcelona que es diu “Carrer de Bassegoda” en el seu honor però, com que no inclou tot el nom ni la paraula doctor, gairebé ningú sap que aquest carrer està dedicat al metge de Sants.

MBC