Biografia

Fill del metge tisiòleg Tomàs Pumarola Julià, regidor de l’Ajuntament de Barcelona durant el període 1932-39 que, com exiliat a l’acabar la Guerra, no pot tornar fins al 1956. Fèlix Pumarola, juntament amb la seva mare Francisca Busquets Mariné i els seus germans, ha d’afrontar aquesta difícil situació. Titulat batxiller per l’Institut de Barcelona el 1941, ell i el seu germà Agustí Pumarola estudien Medicina a la Universitat de Barcelona. Fèlix es llicencia l’any 1948 amb premi extraordinari i, seguidament, obté una Beca dels Laboratoris Dr. Andreu que li permet fer estades de formació als Hospitals Clínic i al d’Infecciosos de Barcelona, en aquest darrer sota la tutela del Fabià Ysamat. El febrer del 1950, guanya una de les primeres places de les oposicions al Cos de Metges d’Assistència Pública Domiciliària i una altra de metge titular de l’Ajuntament de Barcelona. Paral·lelament, Fèlix Pumarola exerceix de “metge de capçalera” a la seva consulta, una activitat que mantindrà sempre al marge de les activitats que desenvoluparà com a higienista.

El 1954, oposita i guanya una plaça de Metge del Cos de Sanitat Nacional i, a partir d’aquest moment, Fèlix Pumarola inicia la que s’esdevindrà la seva activitat professional més destacada com a professional de la Salut Pública. Inicialment destinat als serveis sanitaris de Figueres i Portbou, és traslladat al Centre Secundari de Sanitat d’Igualada el març de 1958 fins al 1960, moment que és adscrit a la “Jefatura” Provincial de Sanitat de Barcelona com a tècnic sanitari de l’Institut d’Higiene Municipal i. Després, des del 1964 i durant dotze anys, és nomenat sotscap provincial de Sanitat de Barcelona mentre que, el 1976, és designat cap provincial de Sanitat, càrrec que exerceix fins a la seva jubilació l’any 1989.

Durant el període de 1955 a 1970, becat per la Organització Mundial de la Salut, Fèlix Pumarola fa diverses estades a l’estranger per estudiar les organitzacions sanitàries d’altres països com Anglaterra, França, Itàlia, Iugoslàvia, Romania i Grècia. L’any 1977, participa en un curs sobre organització i funcionament del Servei Nacional de Salut anglès, l’NHS mentre que, l’any següent, el passa a França becat pel govern francès.

Fèlix Pumarola dedica quasi 35 anys de la seva vida a la sanitat pública catalana de forma ininterrompuda i contribuint notablement en la seva modernització com en diferents campanyes de vacunació i, molt especialment, en la lluita contra la poliomielitis, de la qual n’esdevé un pioner. La seva eficàcia es demostrada també en l’actuació que implanta davant diversos brots colèrics o en el brot de paludisme transfusible del 1972. Notables són també les mesures que adopta durant la riada que, de forma especial, afecta al Vallès l’any 1962, una actuació que, en agraïment, l’Ajuntament de Rubí el nomena Metge Honorari d’aquesta població. Amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, Fèlix Pumarola és nomenat cap del Servei de Promoció de la Salut.

Autor de treballs sobre la qualitat de l’aigua i del pous, les infeccions i les toxiinfeccions alimentàries, Fèlix Pumarola imparteix docència durant més de vint anys com en els Cursos de Perfeccionament Sanitari de la Direcció General de Sanitat o en els cursets anuals de Diplomats de Sanitat. És, a més, professor de l’Escola Departamental de Puericultura de Barcelona.

Elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya després d’obtenir el Premi de Monografies Mèdiques l’any 1954 i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia, Fèlix Pumarola és distingit amb una Encomana de la l’Orde Civil de Sanitat alhora que va ser President de la Sociedad de Salut Publica de Catalunya i Balears (1972-76) i també vocal de la Comissió de Deontologia des del 1964 fins al 1973 després d’haver estat designat cap provincial de Sanitat de Barcelona. El 1989, amb motiu de la seva jubilació rep l’homenatge de la professió mèdica.

Del seu casament amb Pilar Segura i Badia, neixen cinc fills dels quals dos són els metges Fèlix i Agustí Pumarola i Segura.

MACT