Biografia

Neix a Banyoles l’any 1903, filla de Salvi Marín, natural de Verges, i de Maria Gratacós, de Banyoles. Una germana, la Lola, segueix la tasca del pare com a conservadora del Museu Darder, ajudada per la Mercè, l’altra germana. La Cecília fa els estudis de batxillerat a Girona, a l’antic Institut General i Tècnic del carrer de la Força, vivint al col·legi de les germanes Escolàpies a l’antiga casa de la Pia Almoina. Ja acabats, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i viu amb uns familiars de La Bisbal residents a Barcelona.

La seva vocació per la Medicina en temps difícils per a les dones estudiants, li ve de la doctora Montserrat Bobé Marsal, casada amb l’oncle de Verges Wenceslau Marín i Simón, destacat oftalmòleg i, potser, també influïda pels treballs de la doctora empordanesa Trinitat Sais i Plaja.

A la facultat, Cecília Marín comparteix curs amb l’Antoni Valls Conforto amb qui es casarà mes endavant. Acabada la llicenciatura l’any 1927, es dedica a la Ginecologia. El seu primer treball com a metgessa el té al Centre de Puericultura de Can Tunis i el fa compatible amb una ajudantia a la Clínica Mèdica de la Facultat. Durant aquesta primera etapa abans d’arrelar-se definitivament a Barcelona, obre consultori al carrer Nou de Girona on passa visita uns dies a la setmana. D’ací que l’any 1929, es col·legiï la seva amb el número 550, abans de la instauració del registre de professionals i quan només hi ha la Trinitat Sais com a metgessa gironina coneguda. Seguint Cecília Marín, hi trobem les doctores Maria Carme Bruguera i Francisca Casaponsa, col·legiades en el període de Guerra Civil. Després, fins a l’any 1965, no es torna a col·legiar cap altra metgessa.

Marín Gratacós col·labora amb el seu marit, Antoni Valls, metge i bacteriòleg barceloní, en meritoris treballs sobre tècniques analítiques durant l’embaràs. Per primera vegada a Catalunya, realitza una fertilització artificial, dedicant part de la seva feina a l’atenció de matrimonis amb problemes d’aquesta índole.

Ingressa com acadèmica corresponent a la Reial Acadèmia de Medicina, mereixent Medalla d’Or pel treball, fet conjuntament amb el seu marit, sobre l’epidèmia estreptocòccia de l’any 1935.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, la trajectòria professional del matrimoni Valls Marín es trenca per una denúncia que comportarà una depuració i l’engarjolament per a tots dos. Cecília passa set mesos a l’antiga presó de dones de Les Corts, construïda l’any 1935 a la Diagonal a tocar la Maternitat. És ací on en condicions molt dolentes, reclosa en una cel·la incomunicada durant quatre mesos i creient que el seu marit i el seu sogre eren morts quan, com ella, eren presos. contreu la malaltia que la portarà a morir amb només cinquanta-sis anys. En els últims dies de captiveri, un company metge de la infermeria que la reconeix, li suavitza les condicions de vida. Però, un cop alliberada, depurada com és i amb la salut encara tocada, té un breu període d’activitat professional atenent institucions sanitàries alemanyes a Barcelona. Creativa i innovadora, estableix revisions periòdiques al Col·legi Alemany on treballa, sent sense voler pionera en aquest afer escolar.

Mor el juliol del 1959 i és enterrada a la necròpolis de Sant Genis dels Agudells, prop del Tibidabo. Aquella banyolina fou una dona d’empenta, pionera, a qui la guerra civil truncà la carrera. El seu poble natal li guarda el record amb un carrer que duu el seu nom i el Col·legi de Metges de Girona l’ha homenatjada amb diversos articles al seu Butlletí.

FXCC