Biografia

Neix en una família humil, el pare Sebastià Marimon és fuster i acaba el batxillerat a l’Institut Provincial de Tarragona el 1863 per començar a estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona amb l’ajut d’una beca. Es llicencia el 1870, però no rep el títol fins al 1871. Seguidament, marxa a París per ampliar estudis i allà fa la tesi doctoral Recherches sur l'anatomie pathologique des grosses hidroceles el 1974, segons impressió feta a la capital francesa de la qual es conserva una còpia a la Universitat de Barcelona.

Amb facilitat pels idiomes, mentre és a França, Sebastià Marimon estudia francès, anglès i alemany, llengües que parla i escriu correctament. Aquest mateix any, des de París, es trasllada a Amèrica Central on passa alguns anys, principalment a Mèxic, fent de metge alhora que fa estudis etnològics i antropològics de les poblacions indígenes, especialment, dels lacandons. Aquest grup d’indis pertany al tronc maia que habita a la selva Lacandona, a la frontera entre Mèxic i Guatemala i, més concretament, a l’estat mexicà de Chiapas. Els seus estudis es converteixen en veritables treballs de recerca que es publiquen a diferents revistes alemanyes i, encara molts anys després, continuen sent una referència.

El 1881, en una expedició per Hondures i Guatemala, Sebastià Marimon acompanya Alfred Percival Maudslay (1850-1931), un diplomàtic britànic, explorador i arqueòleg, a qui facilita una abundant informació de les seves exploracions pel Yucatán i Guatemala. L’amistat que sorgeix durarà fins a la mort de Marimon i, abans, l’arqueòleg anglès i el català es retroben diversos cops a la península on, aquest mateix any, torna per establir-se a Sevilla, acompanyat de la seva esposa guatemalenca, Valentina Porta Arellanos i el seu únic fill Sebastià de 6 anys, que anys a venir inicia els estudis de Medicina com el seu pare. La seva segona filla, Glòria, neix a la capital sevillana quatre anys després de l'arribada de la família.

Sebastià Marimon s’instal·la a Sevilla per poder treballar a l'Arxiu General d'Índies i investigar sobre els primers pobladors dels països americans i, molt particularment, per reconstruir geogràficament l’itinerari seguit per Hernan Cortes amb l’objectiu de conèixer com era l’Amèrica Precolombina quan arriben els espanyols. Només començar la recerca a l’Arxiu d’Índies de Sevilla, encara el 1881, localitza un plànol que demostra la pretensió dels colonitzadors de construir un canal interoceànic que passes pel Canal del Río San Juan i la Laguna de Nicaragua. Aquest any, a més, presenta la ponència Relación de la villa de Valladolid, en Yucatán, una sèrie de documents inèdits, al IV Congrés d’Americanistes que se celebra a Madrid.

Tot i les hores dedicades a la recerca a l'Arxiu General d’Índies i a Simancas, Marimon Tudó exerceix de metge i es guanya un gran prestigi entre la seva clientela i no triga en convertir-se en metge de l'alta burgesia sevillana, els ducs de Montpensier i el d’Orleans, més endavant. El 1882, forma part de l’organització del Congrés Mèdic que ha de celebrar-se a Sevilla, ocupant un dels tres càrrecs de secretari.

Membre de les Acadèmies de Madrid i París, de la Reial Acadèmia Sevillana de Bones Lletres, de la de Medicina de Sevilla i, entre altres, de la Societat Geogràfica de Madrid, Sebastià Marimon i Tudó mor a Sevilla quan només té 48 anys a causa d’una tuberculosi. Diferents diaris de l’època, especialment de Reus, Tarragona i Valls, donen la notícia de qui es considera “un dels metges millor reputats d’Espanya”.

Sebastià Marimon mai havia perdut el contacte amb la seva terra i, cada any, passava l’estiu a la Quinta «Buena-vista» als Boscos de Valls amb la família del seu amic Josep Tomás i Salvany (Valls, 1839 — Madrid, 1905), prestigiós industrial i polític del Partit Lliberal Republicà, diputat a Corts. Amb qui, el 1884, Marimon és un dels signants del Manifest Fundacional de l'Associació Catalanista de Reus.

MBC