Galeria de metges

Biografia

Fill del metge reusenc Josep Pujol Capsada, neix a El Perelló on exerceix el pare en aquell moment fins que obté la plaça de metge titular al Prat de Llobregat l’any 1908. Amb el títol de batxiller del 1923, Tomàs ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1929, havent estat alumne dels catedràtics Pere Nubiola, Joaquim Trias o August Pi-Sunyer, entre altres, i tenint de companys de carrera, Emili Gil Vernet i, sobretot, Frederic Duran Jordà amb qui manté una estreta amistat fins a la seva mort.

Ja metge, Tomàs Pujol Font comença a exercir d'ajudant a la consulta paterna al Prat on, paral·lelament, duu una intensa vida social i cultural. Participa en les activitats del Centre Autonomista -especialment del grup escènic- i és un dels membres fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) del Prat. El 1932, quan se celebra el Congrés Nacional d’ERC, és membre de la Mesa que ha de dirigir els debats del partit i, aquest mateix any, resulta elegit president del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Amb el president Macià, forma part de la Ponència de Sanitat. El 1934, és nomenat Jutge Municipal del Prat. En el II Ple d’ERC que se celebra el 1937, novament, Tomàs Pujol Font és designat membre de Mesa dels debats. El febrer del 1936, com a representant d’ERC, intervé en el ran Míting del Front d’Esquerres de Catalunya.

El 1933, crea l’Aeronàutic Club del Prat i s’embranca en una campanya per aconseguir que es construeixi l’Aeroport de Barcelona al Prat. Aquest interès per l’Aeronàutica i els seus lligams en aquest àmbit, propicien que Tomàs Pujol sigui el responsable dels Serveis Mèdics de l’Escola de l’Aeròdrom del Prat. A principis del 1933, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, Tomàs Pujol presenta la ponència Desastre económico y técnico del Aeropuerto de Gavá que es constitueix en una al·legat en contra del projecte ministerial que rebutja construir l’Aeroport al Prat malgrat la seva idoneïtat, segons demostra Tomàs Pujol Font amb plànols, dades i xifres.

Ja el 1936, quan el pare deixa els càrrecs per jubilació, Tomàs Pujol el substitueix i és nomenat metge titular i Inspector Municipal de Sanitat Municipal però no podrà exercir gaire temps. El 1938, és mobilitzat per l’Exèrcit Republicà amb el grau de tinent metge provisional. Destinat al front de l’Ebre, el 1939, Tomàs Pujol és ferit, el fan presoner i el condemnen a reclusió perpètua. Finalment, el 1940, després d’una revisió de pena, se li commuta per 6 mesos i un dia de presó menor i és alliberat tot i que amb la inhabilitació professional per tres anys i per exercir a la província de Barcelona. D’aquí que, amb la seva esposa Anna Bertran i els seus cinc fills, s’instal·li a Amposta on exerceix fins a la seva jubilació l'any 1975. Convençut de l’avantatge que l’experiència mèdica guanyada al Delta del Llobregat l’afavoreix per afrontar les mateixes malalties que ha tractat a la població del Prat immersa al Delta del Llobregat i afectada de paludisme, tifus, reumatismes, anèmies, tuberculosis, leishmaniosis i leptospirosis. Tot això el decideix a afegir-se al Dispensari Antipalúdic que dirigeix Ildefons Canicio.

El 1944, Tomàs Pujol obre la Clínica Arrossera d'Amposta, centre de Medicina General i d'especialitats mèdiques i quirúrgiques dotat amb una vintena de llits, sales de cures, raigs x, laboratori d'anàlisis clíniques i quiròfan. Aquest mateix any, crea el Servei Mèdic Cooperatiu del Delta que dóna cobertura sanitària als pagesos del Montsià i les seves famílies. La Clínica funciona com a cooperativa participada per metges, sanitaris i associats amb prestació de serveis gratuïta que es manté amb les quotes dels socis, dedicant la meitat de la recaptació al manteniment de la Clínica i als salaris dels professionals entre els quals també hi ha Ildefons Canicio.

A Amposta, a més, Tomàs Pujol Font reprèn la dinàmica social i cultural que tenia a la seva vila natal abans i, el 1957, és elegit president del Casino Recreatiu i Instructiu alhora que és un dels fundadors del periòdic Amposta Circular d’informació Local, publicació que té un gran èxit. Nomenat Fill Adoptiu de la vila d’Amposta el 1966, poc desprès de la seva mort, l’Ajuntament dedica un carrer al Doctor Tomàs Pujol i Font alhora que erigeix un monument a la seva memòria compost del seu bust en bronze sobre pedestal de pedra al Passeig del Canal d'Amposta.

Tomàs Pujol Font és un dels sis germans continuador de la nissaga mèdica Pujol i Font. Per la banda materna, és nét del cirurgià Bonaventura Font Perramon (Barcelona, 1821-1902) i nebot dels metges Josep Font Martí (Reus, 1847 – Barcelona, 1935) i Miquel dels Sants Font Martí. Com ell, dels sis germans, dos més són metges: Josep Pujol Font que, malauradament, mor el 1918, un any després d'acabar la carrera a causa de l'epidèmia de grip d'aquell any. Ho és també el tercer noi: Ventura Pujol Font que, llicenciat el 1935, és capità metge al Front de l'Ebre i s'ha d'exiliar a França i, després a Cuba, juntament amb l'altre germà Joan-Lluís Pujol Font, advocat i secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya. I, finalment, els seus fills: Josep M Pujol Bertran (El Prat de Llobregat, 1935 - Sant Cugat del Vallès, 2016) i Anton Pujol Bertran.

MBC