Biografia

Fill del figuerenc Joan Tutau Vergés (1829-1893), ministre republicà, escriptor i eminent economista defensor de l’agricultura empordanesa, i de Josefa de González Marquès de Blanes, Josep Tutau de González és el petit de cinc germans. Estudia el batxillerat a l’institut de Figueres i la carrera de Medicina a Barcelona on es llicencia el 1878. Amb 26 anys, es doctora a Madrid l’any 1981. És el moment en què es desplaça a la capital francesa per assistir a l’Hospital Saint Louis, centre on es troba la càtedra de Malalties Cutànies i Sifilografia de la Facultat de Medicina de París que dirigeix el professor Jean Alfred Fournier des del 1879.

L’any 1883, especialitzat en malalties de la pell, Josep Tutau torna a Catalunya i s’instal·la a Barcelona on obre una consulta de Dermatologia i Venereologia. També, és metge numerari del Teatre del Liceu. En aquests anys, es casa amb Elvira Estruch Jorba de Masquefa amb qui tenen un únic fill, Josep (1892?-1934).

Membre actiu de diverses associacions mèdiques i socioculturals, Josep Tutau assisteix habitualment a les tertúlies mèdiques que es fan a l’Ateneu Barcelonès. També, imparteix algunes conferències destacant la seva preocupació pel sanejament de les poblacions i les condicions del treball infantil. El 1884, és elegit secretari de la Secció de Ciències Exactes i Naturals. Un any després, és vicepresident, moment que coincideix amb la seva lectura d’una memòria sobre El còlera. El 1888, assisteix al II Congrés de Ciències Mèdiques en el marc de l’Exposició Universal de Barcelona, havent format part com a vocal de la Comissió de Medicina que l'organitza.

L’any 1912, també a la seu de l’Ateneu, el doctor Tutau és membre de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica on, poc després, és nomenat bibliotecari de l’Observatori Fabra de Barcelona, càrrec que ocupa fins al 1914, moment en què abandona Barcelona degut als problemes de salut que l’afecten.

De nou a Figueres, el doctor Tutau s’hi s’estableix definitivament fins a la seva mort. Obre un consultori dermatològic i venerològic al carrer de Vilafant on, tot i la debilitat en què el sumeix la malaltia, intenta mantenir el ritme de treball que portava a Barcelona.

A principis de febrer de 1917, la Junta Comarcal de la Unió Federal Nacionalista Republicana de l’Empordà proposa al doctor Tutau incorporar-se a la candidatura dels senyors Inglés i Calsina a les properes eleccions a Diputats provincials. Josep Tutau sucumbeix a les pressions i, malgrat la seva debilitada salut, accepta presentar-se tot i que posa la seva candidatura a disposició del partit.

Josep Tutau, col·laborador habitual de La Vanguardia i de la premsa local empordanesa, publica alguns articles a la Revista de Medicina y Cirugía, com el que dedica a l’hiperhidrosi -excés de sudoració-, tema que tracta anteriorment en una dissertació que presenta a l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques el 1904. El 1915, publica el fulletó Ni vegetarismo ni carnivorismo on refuta les teories sobre els beneficis de la dieta vegetariana que defensa el professor Strittmatter en la seva visita a Catalunya.

En el testament de Josep Tutau es fragmenta la seva notable biblioteca: els llibres de Ciències i Medicina els cedeix a l’Ateneu Barcelonès –a qui, quan traspassa el seu pare, ja cedeix la seva important col·lecció de texts- i al Col·legi de Metges de Girona mentre que els d’Història i Literatura, els llega al seu fill. Malauradament, durant la Guerra Civil, el Comitè Antifeixista de Figueres confisca el Mas Tutau de Figueres i, pràcticament, malmeten totes les pertinences de la família.

IPG