Galeria de metges

Biografia

Segon fill d’Antoni Moya i d’Assumpció Prats, acaba el batxillerat a l’Institut de Barcelona el 1925. Primer, estudia Magisteri però, després, comença a estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es llicencia l’any 1932. Tot i que, inicialment, treballa com a inspector municipal de Sanitat, comença a especialitzar-se en Urologia a la càtedra de Salvador Gil Vernet a la Facultat de Medicina de la recent creada Universitat Autònoma de Barcelona, ubicada a l’Hospital de Sant Pau on Antoni Moya Prats és metge titular per oposició. Doctorat el 1958, obté el títol d’especialitat del ‘’Seguro’’ el 1960.

Durant el Congrés de la Societat Internacional d’Urologia (CSIU) a St. Moritz el 1947, s’acorda que Lisboa aculli la següent reunió, les dificultats que afronten els uròlegs portuguesos fan que Barcelona aculli la reunió de 1949, nomenant president honorari Josep Maria Bartrina i del Congrés, a Salvador Gil Vernet, secretari general a Antoni Puigvert, vicepresidents a Vicenç Compañ i Narcís Serrallach i vocals a Antoni Moya Prats, Antoni Cols Baqué i Lluís Batalla Sabaté. En aquest Congrés, Moya Prat presenta una filmació sobre una nefrectomia realitzada a l’Hospital de Sant Pau.

El 1955, Antoni Moya Prats passa a col·laborar directament amb el professor Puigvert a l’Institut d’Urologia, fundat el 1946 a l’Hospital de Sant Pau i suposa, també, l’inici de la seva activitat docent i participació en la formació urològica d’un bon nombre de metges nacionals i estrangers. Moya Prats és un dels pocs uròlegs espanyols que pertany a la majoria de les societats científiques estrangeres, destacant especialment les Societats d’Urologia d’Argentina, Xile i Perú. Participa i intervé com a ponent a la majoria de congressos nacionals i internacionals de l’especialitat. Organitza i imparteix, igualment, cursos monogràfics a altres ciutats, com a Múrcia i Saragossa.

Membre de la Societat Internacional d’Urologia (SIU), a la trobada que es fa a Rio de Janeiro el 1961, Moya presenta varis treballs com Contribución al estudio del tratamiento de la disuria prostática con extractos acuosos de próstatas de animales sanos y púberes o Evolución histológica estudiada por biopsia percutánea perineal y Cinematografía radiográfica. Tot seguit, continua el seu viatge pel continent americà, convidat per donar lliçons a les Universitats de Mèxic, Montevideo i Buenos Aires, on també disserta a la seu de la Societat Argentina d’Urologia sobre Operabilidad de los tumores de la vejiga.

També l’any 1961, Antoni Puigvert juntament amb Antoni Moya -que és un dels seus col·laboradors més directes- i amb altres membres de l’equip com Esteve Bruguera, Antoni Cols, Josep Parés, Josep Maria Pomerol i Josep Torres París, inicia la singladura de la Fundació Puigvert a la que, aviat, s’hi sumen uròlegs joves com Conrat Muiños, Ignasi Ponce de León i Francesc Solé Balcells, entre d’altres. Moya Prats, que té el càrrec de sotsdirector de l’Institut Puigvert i és membre del Patronat de la Fundació, continua exercint la pràctica assistencial i la docència al nou edifici fins al seu traspàs el 1976.

Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i de la de Múrcia, membre honorari del Districte Universitari de Barcelona i de l’Acadèmia d’Urologia de Barcelona, presideix la Societat Catalana d’Urologia des del 1961 fins al 1965 i pertany a la directiva de l’Associació Espanyola d’Urologia. Autor de diversos articles urològics, Antoni Moya Prats col·labora en la redacció d’articles de la Historia de la Urología Española.

Casat amb Maria Ignàsia Gago, tenen dos fills Maria Ignàsia i Francesc, cap d’ells estudia Medicina.

JLP