Biografia

Fill d’un modest metge rural, Antoni Puigvert estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicència als 23 anys. Durant la carrera, ocupa el càrrec d’alumne intern i preparador anatòmic a la càtedra d’Anatomia, dirigida per l’uròleg Manuel Serés. Acabats els estudis, el doctor Serés l’incorpora d’ajudant al seu servei. Poc després fa una estada a Berna i, desprès, se'n va a Paris on entra en contacte amb destacats uròlegs.

Torna a Barcelona el 1932 i obté una plaça de metge auxiliar al Servei d’Urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Paral·lelament, obre una clínica privada que és el germen de l’Instituto de Urologia (1932) i que , més tard, es converteix en la Fundació Puigvert (1961), centre monogràfic dedicat a les malalties urològiques.

Puigvert és un uròleg de gran prestigi nacional i internacional que forma un gran nombre de deixebles de tots els països de parla espanyola. La seva escola de formació d’especialistes esdevé un precedent del sistema MIR i és reconeguda oficialment pel Ministeri d’Educació l’any 1967. És cap del Servei d’Urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1951) i catedràtic d’Urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu servei esdevé el primer servei de Nefrologia d’Espanya (1964). El seu arxiu d’Històries Clíniques és un dels més importants del món.

Instaurada la democràcia a Espanya, Antoni Puigvert és elegit per Esquerra Republicana i ocupa un escó al Parlament de Catalunya.

Antoni Puigvert mor l’any 1990 després d’una llarga malaltia produïda per una intoxicació accidental.

CHP