Galeria de metges

Biografia

Obté el títol de doctor en Medicina i Cirurgia concedit per la Reina Isabel II el 3 d’octubre del 1844 i, de seguida, obre consulta de Medicina General al pis primer tercera del número 20 del carrer Regomir de Barcelona. No triga, però, en emigrar a Puerto Rico on exerceix la professió i on reuneix una considerable fortuna. Pere Palau demostra una gran competència i heroïcitat en ocasió d’unes terribles epidèmies. Establert a Mayagüez, es casa amb Dolors González de Quijano i García Alfonso, nascuda en aquesta població l’onze d’octubre del 1828 en una de les famílies més distingides de l'illa. L’any 1858, el matrimoni Palau i González de Quijano toma a Catalunya perquè han decidit residir a Barcelona, en una casa que es fan construir al carrer Roger de Llúria número 37.

El juliol del 1843, Pere Palau participa en un fet històric per la defensa de la província de Barcelona. Un moviment polític-militar expulsa al regent d’Espanya, Baldomero Espartero. Aquesta fracció esquerrana no s’acontenta amb el govern que succeeix el regent i es revolten a Barcelona i a altres poblacions catalanes. És el llavors brigadier Prim, comissionat pel Govern, l’encarregat de liquidar la rebel·lió. Progressivament, venç els grups armats que s’han apoderat de diferents localitats catalanes. Finalment, el 22 de Setembre, es redueix la resistència de Sant Andreu de Palomar, llavors un municipi independent situat a cinc quilòmetres de Barcelona.

A Sant Andreu, Pere Palau ha organitzat un hospital de sang com, cinc anys després, ho atesta el propi general Prim en un certificat que diu “Certifico: que D. Pedro Palau y Flaquer, Doctor en Ciencias médicas, se presentó de su espontánea voluntad, a prestar sus auxilios facultativos a los defensores de la Reina Ntra. Sra. Da Isabel II, en el asalto que dí en San Andrés del Palomar a la vista de Barcelona en el mes de Octubre de mil ochocientos cuarenta y tres, en donde formó un hospital de sangre en el cual se distinguió por sus conocimientos y por su celo en socorrer a los heridos. Y para que pueda hacerlo constar donde convenga, libro a su pedimento la presente firmada de mi mano y refrendada por el infrascrito Secretario en Mayagüez a veinte de Marzo de mil ochocientos cuarenta y ocho. Firmado: El Conde de Reus, y José Estevan, Secretario.”

El certificat anomena Pere Palau com a doctor en ciències mèdiques quan organitza l’hospital de sang l’Octubre de 1843 tot i que, en aquesta data, encara era estudiant de Medicina. Però, com que el certificat s’emet a Mayaguez el 20 de març del 1848 a petició del mateix Pere Palau, se'l considera erròniament metge quan es produeixen els fets de Sant Andreu de Palomar.

Quan Pere Palau acaba la carrera de Medicina no hi ha encara orles amb fotografies però el seu títol de metge conté observacions interessants sobre el seu aspecte i, entre altres, diu que té “edad de veintiocho años, estatura regular, ojos melados, color sano, pelo rubio”.

Pere Palau té dos fills, un noi de nom Pere (1851) i una noia, Elisa, nascuts a Mayagüez. El noi estudia Dret a la Universitat de Barcelona, fa amistat amb Jacint Verdaguer i es converteix en un poeta destacat, guanyador de diferents premis literaris. Es casa amb Josefina de Riquer i Inglada, filla de Martí de Riquer i de Comellas, marqués de Benavent. Fruit d’aquesta unió, neix Elisa Palau de Riquer que es casa amb el Dr. Josep Sarró i Condeminas, pare del cirurgià Manuel Sarró. Elisa, la filla, que també conrea la poesia i mor molt jove, es casa amb el farmacèutic Frederic Prats i Grau.

MBC