Galeria de metges

Biografia

Fill d’un conegut farmacèutic tarragoní que, que havia defensat heroicament la seva ciutat natal contra les tropes de Napoleó el 1810 i, després, estableix la farmàcia als baixos de l’Hospital de Sant Andreu de Manresa En aquest Hospital, Josep Solà Abadal també fa de practicant de Medicina del 1838 al 1839 i de practicant de farmàcia el 1840. El març de 1842, rep el grau de batxiller en Ciències i continua preparant-se a la Facultat de Medicina de Barcelona on es llicencia en Medicina i Cirurgia el 14 de juny del 1848. Seguidament, comença a exercir de metge a Manresa i a la seva comarca a més de ser-ho de l’Asil de l’Hospital de Sant Andreu. A partir del 1862 i gairebé durant 25 anys, ostenta el càrrec de metge forense del partit judicial de Manresa alhora que, des del 1858, és facultatiu de la presó i, també, es converteix en el primer metge d’empresa manresà quan comença a treballar a la fàbrica de pólvora.

Aquest mateix any de llicenciatura, Solà Abadal és nomenat soci de l’Acadèmia Quirúrgica Mallorquina i, més endavant, ho serà soci de les Acadèmies de Medicina de Madrid i Roma, entre altres. Nomenat metge honorari del Cos de Sanitat Militar, és membre de la Junta de Sanitat de Manresa del 1861 a 1862 mentre que, a partir del 1875, s’esdevé sotsdelegat de Medicina i Cirurgia del partit de Manresa fins al 1885 perquè -arran l’epidèmia de còlera que afronta la ciutat- dimiteix del càrrec perquè no s’adopten les mesures que ell demana al Consistori Municipal. Solà Abadal s’enfronta a l’alcalde Manel Oms de Prat a qui, poc després tenint la premsa en contra, li costarà l’alcaldia. El bombardeig continu d’articles irònics contra l’alcalde -també periodista i propietari de premsa local- Oms de Prat és constant i, particularment, per part del diari anticlerical Lo Torronyáu.

Molt actiu en els diferents àmbits de la vida cultural, religiosa, política i social manresana, Josep Solà Abadal, és regidor de l’Ajuntament de Manresa alhora que ostenta altres càrrecs públics i és membre de les Juntes Locals de Primera Ensenyança, Beneficència i Cens. El 1854, adquireix la Colònia ‘Els Comptals’ a un oncle, el reverend Joaquim Abadal. En aquesta finca, molt extensa i amb diversos edificis, hi ha un antic molí de paper amb resclosa a la vora del riu Cardener al terme de Castellgalí on, el 1856, sol·licita permís per construir-hi una fàbrica paperera que, un any després, es constitueix com a “Vidal, Vallès i Solà” i de la qual se’n desfà a finals dels anys 1860.

Destaca també l’activitat docent de Solà Abadal, inicialment, com a regent d’una càtedra d’Agricultura i Botànica fundada per la Societat de Propietaris i Terratinents de Manresa, ens on també dirigeix el jardí botànic i viver de l’entitat. Després, el 1869, és nomenat professor d’Història Natural, Filosofia i Higiene del Col·legi de Segona Ensenyança Sant Ignasi de Manresa, institució municipal fundada el 1869 pel prevere Faura. El 1874, Solà Abadal arrenda el centre i n’esdevé el director fins al 1877, moment en què recuperen la propietat els jesuïtes.

El 16 de juliol de 1852, a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, Solà Abadal llegeix una Memòria sobre la conveniència de l'obligatorietat de l'estudi de la Medicina Legal per aquells que s'hagin de dedicar als peritatges medico-toxicològiques. El 1864, publica una monografia que titula Breve historia de la Iglesia de Nuestra Señora de la Guía, una ermita destruïda el 1856 de la qual ell n’és un dels principals benefactors i promotor de la seva reconstrucció. El 1861, l’ermita s’esdevé una realitat i, a més, Solà Abadal sufraga una de les capelles que es dedica als Sants Cosme i Damià. Uns anys després, ens arriba El médico improvisado en tiempo de cólera epidémico ó sea consejos médicos para preservar y curarse de esta enfermedad, un llibre que s’imprimeix l’any 1883 tot i que narra la seva experiència durant l’epidèmia que afecta Manresa l’any 1855.

L’activitat mèdica i quirúrgica de Solà Abadal és notable i adquireix una gran reputació no sols a Manresa sinó també als pobles del voltant, com en més d’una ocasió es llegeix a, per exemple, al periòdic manresà La Prensa del 6 d’agost del 1882, que felicita el cirurgià bagenc per l’operació d’obliteració completa i atrèsia adquirida que practica durant un part amb èxit en salvar mare i fill.

Distingit amb una Creu Blanca del Mèrit Militar i d’una altra de Beneficència, Josep Solà Abadal mor a causa d’una apoplexia quan té seixanta-quatre anys i el seu cos és embalsamat per Manuel Soler Camillo. Home de profundes conviccions religioses, el seu enterrament es celebra amb una gran pompa i compt amb l’assistència del Cos Mèdic i Judicial així com amb nombroses autoritats locals i provincials.

ARV - MVR