Galeria de metges

Biografia

Neix a Agullana, fill de Pere Dalmau Martí, flequer, i de Rafaela Pla Barris, on forja el seu tarannà poètic, bonhomiós i virtuós –bo com el pa-. Amb bones qualitats per l’estudi, potenciades per l’escola de Josep Dalmau Carles, estudia el batxillerat a Girona, que supera en pocs anys i, aviat, fa els estudis de llicenciatura en Medicina a Barcelona alhora que els compagina treballant en una oficina de farmàcia de la Porta de l’Àngel.

El 1909, prova de fer el doctorat a Madrid però no acaba perquè va a exercir a Vilajuïga i, quatre anys desprès, a Girona on fa de metge de capçalera fins al final, interromput només pel seu exili durant el conflicte civil.

Laureà Dalmau i Pla exerceix la medicina general de forma molt positiva. Té un bon bagatge científic, ull clínic i humanisme il·limitat que li proporciona un gran prestigi professional a Girona, que comparteix amb diferents activitats literàries i polítiques. Col·labora, junt als companys Pascual Prats, Coll Turbau i Riera Pau al Butlletí del Col·legi de Metges de Girona.

Interessat des de molt jove per la literatura, forma part de l'anomenat Grup de Girona, que es reuneix al Cafè Norat sota les voltes de la rambla gironina, juntament amb Miquel de Palol i Josep Tharrats, entre d’altres. Compon diverses poesies en català que obtenen guardons als Jocs Florals celebrats a diverses poblacions catalanes. El 1908, publica la narració Cercant la fossa. És col·laborador a publicacions com Armonia, L'Escena Catalana, Revista Catalana i Ofrena. El 1918, estrena Sacrilegi, drama en vers, al Teatre Principal de Girona.

En l'àmbit polític, en extingir-se la Dictadura de Primo de Rivera, funda a Girona el Centre Nacionalista Republicà. Amb Miquel de Palol, creen el setmanari Catalanitat (1910-1911), de signe catalanista republicà. Col·labora en altres publicacions del republicanisme, com La Lucha i L'Autonomista, el diari gironí del capvespre on hi publica notables articles liberals i demòcrates.

El 1931, és elegit diputat a l’Assemblea de la Generalitat de Catalunya i la seva participació es distingeix en les Comissions de Sanitat i d’Assistència Social. Per les seves condicions intel·lectuals i per la seva campanya pro estatut, és designat membre de la Comissió que redacta l’Estatut de Núria.

Durant la Guerra Civil, Laureà Dalmau i Pla és director de l'Hospital Provincial de Girona. A la fi del conflicte bèl·lic, s'exilia a la Catalunya Nord on viu els següents deu anys. Convençut de marxar pel Dr. Trias i Pujol, que com tants d’altres, passa per la seva acollidora casa del carrer Carreras Peralta camí de l’exili. Ho fa trist i enfonsat per la mort d’un fill de disset anys que no superà una greu malaltia. Des de Morellàs i les Illes, on subsisteix donant assistència mèdica a la gent del Vallespir, veu ocasionalment a l’esposa i els fills patint en saber que els franquistes li han requisat la casa per fer-hi interrogatoris.

El 1949, s'acull a un indult i retorna a Girona on exerceix de nou la seva professió de metge, havent també estat aixecada la seva ordre de depuració del Col·legi de Metges.

FXCC