Biografia

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1955 i doctorat el 1972 amb la tesi Anàlisi factorial de la percepció taquistoscópica, Josep Maria Costa Molinari s’especialitza en Psiquiatria i es forma al Dispensari de Psiquiatria i Psicologia de la càtedra del professor Pedro Pons a l’Hospital Clínic de Barcelona. Juntament amb Carles Ballús, es converteix en un dels deixebles més destacats de Santiago Montserrat Esteve amb qui farà nombrosos estudis i publicacions, seguint-lo també quan se'n va a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Igualment, el succeeix al Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma on esdevé professor encarregat de curs des del 1969, catedràtic interí el 1972 i catedràtic numerari de Psiquiatria i Psicologia Mèdica, a més de coordinador del Programa de Doctorat, des del 1994 fins al 2002.

L'octubre del 1959, Costa Molinari obté el diploma extraordinari en Psicologia Aplicada i Psicotècnia de la Universitat de Madrid, a l’escola creada per Mariano Yela.

L’activitat professional la comença com a metge auxiliar de l’Institut Mental de la Santa Creu on s’hi està del 1957 al 1970. Després, la institució passa a dependre de l’Institut Municipal de Psiquiatria i Costa Molinari és nomenat director per concurs l’any 1975. Més tard, és el director del Servei de Psiquiatria l’Hospital del Mar.

Considerat com un psiquiatre de formació clàssica i sòlida, amb un profund interès per la Psicofarmacologia, que ha aprofundit en diversos camps de l’especialitat i esdevenint un autor o coautor de més de cent cinquanta articles i presentacions a diferents congressos nacionals i internacionals.

Els últims anys, Costa Molinari els dedica a la Història de la Psiquiatria catalana, en bona part com aportació a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya que l’elegeix acadèmic corresponent l’any 2006 i ingressa amb el discurs Un segle d’Assistència Psiquiàtrica Municipal a Barcelona.

A Madrid, juntament amb Santiago Montserrat i Carles Ballús, Josep M Costa Molinari és guardonat amb el Premi Nacional Pilar Sangro de la Societat Espanyola de Psicologia l’any 1965, és membre d’honor de l’Associació per a la Rehabilitació del Malalt Psíquic i de la Societat Espanyola de Musicologia, a més de ser membre de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears. Entre 1999 i 2005, presideix la Societat Espanyola de Psicogeriatria i el seu IV Congrés del 2005.

MBC