Galeria de metges

Biografia

Neix a Berga el 12 d'octubre de 1789, fill del cirurgià militar Isidre Storch i Olaran, de cognom documentat a Naüja -Alta Cerdanya- des de poc després del Tractat dels Pirineus. El 1805, amb 17 anys, es matricula al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (RCCB) on és nomenat col·legiat intern. Davant la invasió francesa, emigra de la capital i, com a practicant de Cirurgia, s'incorpora a l'Exèrcit on té una participació molt activa als hospitals militars i en el tractament del general en cap Enrique José O'Donnell.

A Vic, l'any 1813, Josep Storch obté el grau de batxiller i és llicenciat en Cirurgia després de superar els exàmens que ha preparat el catedràtic del RCCB, Antoni de San German, també, fugit de Barcelona. És designat segon ajudant de Cirurgia a l'Hospital Militar de Maó, anterior hospital anglès de Georgetown, situat al municipi d’Es Castell, rebatejat com a Villacarlos. Josep Storch s’hi està en actiu fins al 1820 quan sol·licita llicència absoluta per impossibilitat física i, sis anys després, és baixa indefinida de l'Exèrcit tot i que encara, fins al 1828, exerceix de “cirurgià d'estoig” a Peralta de Navarra, on aquest terme s’empra per designar un cirurgià especialista. Un any més tard, quan es crea el “Real Colegio de Medicina, Cirugía y Farmacia” de Navarra és nomenat catedràtic per oposició.

La traducció d'una memòria de Lisfranc sobre l'estetoscop el 1833 i un conjunt d'observacions clíniques corresponents al curs de 1832-1833, fan palesa la seva activitat docent fins a la clausura del centre navarrès el 1839. Malgrat els successius canvis en l'ensenyament universitari i ser recomanat per accedir a una càtedra de Madrid o de Barcelona, no accedeix a una càtedra fins al 1843 quan el govern provisional el nomena catedràtic del Col·legi de Pràctics en l'Art de Guarir de Valladolid. El 1845, amb el nou Plan General de Estudios, passa a ser catedràtic de Patologia Quirúrgica i Operacions de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Ben aviat, el 1847, un nou trasllat li assigna la càtedra de Patologia General i Clínica de la Universitat de València però només fins a acabar el curs acadèmic. Llavors, definitivament, passa a Barcelona per permuta de la càtedra de Clínica Mèdica i Moral Mèdica amb el valencià Joaquim Casañ Rigla, que just l’acabava de guanyar per oposició. Simultàniament, és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina i, més endavant, col·labora en la redacció del Projecte d'una casa mortuòria per a la ciutat de Barcelona que li ha encarregat l'Ajuntament.

Aquest període entre València i Barcelona, significa un canvi en l'activitat docent de Storch, que deixa la Patologia Quirúrgica -els tradicionals afectes externs- per passar a la Medicina pràctica, anatomoclínica, ja coneguda a València quan Casañ era professor interí i a la qual Storch s´hi adapta fàcilment, com veiem en les reglamentàries memòries anuals que escriu. Des del primer dia a l'Hospital de Santa Creu de Barcelona, demana més llits, més moviment, més higiene hospitalària, instruments mèdics i un laboratori. La seva salut, però, torna a donar-li problemes i, el 1854, sol·licita una llicència per malaltia, que repeteix l'any següent i, finalment, l'octubre del 1856, obté la jubilació voluntària per malaltia. Definitivament, es trasllada a Madrid on diu que hi té la família. A partir d'aquesta data, no tenim més notícies de Josep Storch i Pla ni de, en els darrers anys, Josep “de” Storch y Pla. Després, es va repetint, sense cap aportació documental, que mor a la capital de l'Estat el 1880.

El març de 1857, en demanar la pensió de jubilació a la Junta de Clases Passives, se li reconeix una prestació de serveis de 42 anys, 5 mesos i 3 dies.

JDB