Galeria de metges

Biografia

Fill d'una família de classe mitjana, estudia el batxillerat a l’Escola de Sant Francesc de Granollers i la carrera de Medicina, inicialment, a l’Hospital de la Santa Creu i, l’últim curs, al recent inaugurat Hospital Clínic de Barcelona. Mentre estudia, treballa d'ajudant de Farmàcia. Es llicencia el 1907 i comença a exercir de metge rural a Sant Feliu Sasserra, al Bages, durant un any. Torna a Granollers i obre una consulta de Medicina General (1911).

Interessat pels temes de la sanitat local, comença una activa carrera que el duu a ser nomenat Metge Municipal supernumerari (1914), metge forense del Jutjat de Granollers (1916), metge titular de Granollers (1923), subdirector del Laboratori Bacteriològic del partit de Granollers (1923), secretari general de l’Associació de Metges Titulars de la província de Barcelona (1925), vocal del Tribunal d’Oposicions a Inspectors Municipals de Sanitat de Barcelona (1926), Inspector de Sanitat (1928), i director de la sub-brigada Sanitària de Granollers (1929), entre d’altres càrrecs i ocupacions.

L’any 1927, organitza el Primer Congrés de Sanitat Municipal a Madrid, del que n’és el Secretari i en fa el discurs inaugural. Hi presenta la ponència Estadísticas de morbilidad y de mortalitat. Su técnica y su valor. Cal remarcar que l’estadística és, encara, desconeguda a la Medicina d’aquell temps. L’agost del 1928, aconsegueix que s’aprovi el Projecte de Municipalització de l’Aigua de Granollers, dissenyat amb d'altres companys metges. La seva activitat sanitària s’associa, especialment, a la seva gran facilitat per l’elaboració d'informes i ponències sobre aquesta matèria. L’any 1930, al Congrés de Sanitat que es celebra a Madrid, presenta la ponència Manual del Inspector de Sanidad. El mateix any, al Segon Congrés de Sanitat Municipal que té lloc a Saragossa, una altra sobre les Conductes dels metges amb els seus pacients i, el 1931, en un Congrés Internacional sobre Higiene Rural a Ginebra, una sobre l’Assistència mèdica en el medi rural.

El 1935, funda la Policlínica del Vallès, una institució amb un projecte d'assistència medicoquirúrgica assequible a tots els estaments socials. Durant la Guerra Civil, Alfred Canal s’encarrega d'organitzar i coordinar l’assistència mèdica a la Policlínica, a l’Hospital i, també, al dispensari de la Creu Roja. A més, fa de director de l’Hospital Euskadi de Granollers, que es funda per atendre al gran flux de nens refugiats bascs que rep Catalunya. Alfred Canal i Comas és l’iniciador d’una nissaga de metges. Dos del seus sis fills, Francesc i Pius, es dediquen a la Medicina i, també, un dels seus nets és metge.

Canal dedica molt de temps a la divulgació mèdica i, especialment, a la de caràcter històric. Publica a una revista local, La Gralla, de la que és el fundador i primer director (1921-23). L’any 1928, és, també, fundador de la Revista Mèdico-Professional, que s’edita bimensualment a Barcelona. L’any 1932, és nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

El doctor Alfred Canal participa intensament en la vida de la ciutat de Granollers. Ocupa diferents càrrecs, entre ells, la presidència d’entitats ben arraigades a la vila com el Casino de Granollers, la Junta Estudis Històrics de Granollers o el Club de Futbol Granollers, del qual és soci fundador el 1928. Molts anys després, l'ajuntament democràtic de la seva ciutat li ret homenatge donant el seu nom a una de les seves places.

Membre del Sindicat de Metges de Catalunya, l’any 1929, esdevé representant dels metges de Granollers, i participa activament en les preses de decisió de la construcció del Casal del Metge, inaugurat el 1932. Col·legiat a Barcelona, l’any 1924, l’any següent ja és delegat granollerí a la seva Junta de Titulars i, el 1931, és elegit representant pel districte de Granollers a la Junta Gremial del COMB. El compromís d'Alfred Canal Comas amb la professió mèdica continua i es manté durant l'etapa bèl·lica. De fet, el 5 de gener del 1939, la darrera acta del Col·legi de Metges de Catalunya, la signen Lluís Marimón, Delfí Sanmartín i Alfred Canal.

Al final de la Guerra, malgrat haver intercedit davant la gent del comitè per salvaguardar persones i patrimoni cultural, Alfred Canal és acusat de maçó. És detingut i empresonat a condemna perpètua que li rebaixen a 7 anys. El 1942, molt malalt, el deixen sortir de la presó i mor, poc després, a casa seva.

És el mes de febrer del 2013 -en aplicació del RD del 3 de novembre de 2008 que desplega la Llei del 26 de desembre del 2007- quan el Ministre de Justícia signa -en base al dret a la reparació moral i a la recuperació personal i familiar dels qui patiren persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura- el reconeixement del caràcter radicalment injust de la condemna, sancions i violència personal contra Alfred Canal i Comas.

MBC