Biografia

Neix a Bilbao però estudia la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1882 amb premi extraordinari. Durant el temps d’estudiant, deixeble de Giné Partagàs, Víctor Azcarreta és alumne intern per oposició i preparador anatòmic de la Facultat. Mentre fa la carrera, es fa amic de l’uròleg cubà Joaquín Albarrán (1860-1912), qui l’influeix perquè es dediqui a la Urologia. L’any 1883, es doctora a Madrid amb la tesi Breve reseña de las primeras metamorfosis del óvulo i, de seguida, marxa a París per especialitzar-se al costat del famós professor i pare de la Urologia francesa Fèlix Guyon a l’Hospital Necker i al Saint Louis, amb el mestre Fournier .

De tornada a Barcelona el 1887, Azcarreta obre la seva pròpia clínica privada al número 30 del carrer Fontanella de Barcelona. Es tracta del primer centre urològic que s’estableix a la ciutat on hi practica tota la cirurgia de l’especialitat d’aquesta època. Més endavant, té un centre de curació al 56 de la Ronda de Sant Antoni i, després, la reconeguda Clínica Bonanova. Sovint, la premsa es fa ressò de l’èxit de les seves operacions: el 1890 per realitzar per primer cop una litotricia mentre que, el 1892, pel resultat obtingut en una difícil operació quirúrgica procedint l’extirpació del ronyó dret d’un pacient que patia un tumor maligne. Azcarreta Colau és, també, reconegut com l’introductor a Espanya del cistoscopi, del cateterisme ureteral i dels Raigs X en Urologia.

En la dècada dels anys 1890 i fins avançada la dècada dels 1920, inicia una intensa activitat docent i divulgativa. El 1889, és fundador de la Revista Quirúrgica de las Enfermedades de las Vías Urinarias, una de les primeres publicacions periòdiques espanyoles. Víctor Azcarreta és conferenciant habitual a l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona on presenta casos clínics com el d’un malalt d’estretor uretral infranquejable el 1890, a l’Ateneu Barcelonès on disserta sobre la seguretat científica de la medicina moderna en contraposició a l’antiga el 1891 i, aquest mateix any, sobre la Litotrícia a la seu de l’Acadèmia, institució on hi té una activa participació en la discussió de casos clínics i en la presentació de les tècniques d’Urologia més avançades.

Membre de l’Associació Francesa d’Urologia, Víctor Azcarreta és president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques durant el bienni 1900-1902. Assistent a diferents cursos i congressos nacionals i internacionals fins avançada la dècada dels anys 1920, presenta el seu treball Cinco nefrectomias por tuberculosis del riñón al Primer Congrés Hispano Portuguès de Cirurgia que té lloc a Madrid el 1898,

L’any 1905, és vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona presidida per Mascaró Capella acompanyat, entre d’altres, dels prestigiosos metges Bartumeus Casanovas, Ayné Llorens, Xumetra Codina i Saltor Lavall.

Reconegut mestre d’uròlegs entre els quals cal destacar Emili Sacanella, la seva obra més destacada és una monografia que es publica el 1910 amb el títol de Tuberculosis del riñón.

MBC