Biografia

Fill del mestre d’obres Faust Aymerich, estudia el batxillerat a l’escola lliure de Mataró i Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1872, malgrat que inicialment la seva formació per influència paterna és marcadament artística. Un germà seu, Vicenç, és mestre d’obres com son pare. Després de doctorar-se, primer, Pau Aymerich exerceix de metge a Caldetes i, després, a Terrassa. Partidari del partit lliberal de Sagasta, l’any 1881 entra a l’Ajuntament de Terrassa i, com assessor municipal en temes sanitaris, participa activament en els brots epidèmics de xarampió i tifus que afecten la vila a finals de l'estiu i durant la tardor de l'any 1880. El 1882, és nomenat Subdelegat de Medicina fins al gener del 1893, quan es trasllada a Barcelona en ser nomenat metge interí d’Higiene –poc després ja ho és en caràcter definitiu- i tresorer de la Comissió Provincial de l’Associació de la Creu Roja. A més, fa de metge de vàries companyies d’assegurances i a la Policlínica de l’Hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor de Jesús i té consulta al primer pis del número 6 del carrer Raurich de la Ciutat Comtal.

El 1891, per decisió del consistori terrassenc, Pau Aymerich és comissionat per viatjar a Berlin per conèixer de prop com feien la lluita antituberculosa als hospitals alemanys on s’està aplicant el mètode de Robert Kock recentment descobert a la capital berlinesa. El mes de febrer, Aymerich torna a Terrassa portant la limfa de Koch per inocular-la als malalts de tisi.

A la tornada, redacta una memòria sobre aquesta malaltia que edita l'Ajuntament de Terrassa. A més, el doctor Aymerich promou, amb uns companys, la creació del Centre Medich i Casa de Socorro (sic) al carrer de la Palla de Terrassa per visitar els seus pacients. Participa, també, en la creació del Laboratori Químic Municipal, impulsa la creació d’una Escola d’Arts i Oficis a la ciutat i cedeix uns terrenys per a la construcció d’un hospital per a tuberculosos.

Aymerich Gilabertó publica els seus articles sobre Higiene Pública a diferents revistes mèdiques i a la premsa terrassenca. Durant anys, és director del periòdic de caire polític El Pensamiento Liberal des d’on enceta una forta polèmica sobre el “el còlera de marras” amb el metge Josep Ventalló Vintró a qui qualifica d’alarmista. Especialment, destaca el text en què proposa un tractament per la tos ferina, a la que aplica el seu nom. Publica, també, una estadística mèdica de Terrassa i, el 1881, adquireix prestigi per escriure la Topografia Médica de Tarrasa, una obra que és premiada per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i per la qual la institució el distingeix nomenant Aymerich acadèmic corresponent. El 1890, obté el premi de l’Ateneu Terrassenc per la seva memòria Lo passat, present i pervindre del Reyal Colegi Terrassench y l’influencia que en la localitat ha exercit baix lo punt de vista de l’ensenyança.

Membre actiu del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906, Pau Aymerich és home de molt bons sentiments i amb fama de visitar sovint sense cobrar. El seu coneixement del francès i l’alemany li permet fer viatges d’estudis per diferents centres europeus, especialment es desplaça a França i Alemanya, motiu pel qual s’esdevé un ferm partidari del mètode de la Bacterioteràpia, procediment que obté un cert predicament pel tractament de les malalties infeccioses a final del segle XIX.

Per les seves aportacions a la ciutat, l’any 1949, en reconeixement i homenatge, Terrassa li dedica un carrer de la ciutat. Casat amb Balbina Baró, té tres fills, un dels quals, Josep Aymerich i Baró (1874-1953) exerceix la Medicina alhora que té una intensa vida cultural, especialment, musicalment i en el camp de la fotografia.

MBC