Biografia

De família modesta, rep la primera ensenyança a Reus i fa el batxillerat a Tarragona. Després, estudia la carrera de Medicina a Barcelona, durant la qual és alumne del Dr. Robert. Es llicencia l’any 1887 i exerceix de metge al poble de Bellmunt del Priorat fins al 1891, any en que aprofita que va a Madrid a fer el doctorat per opositar al cos de metges de la Beneficència Municipal de Madrid i guanya una plaça. A partir d’aquesta data farà tota la seva carrera a Madrid.

El 1894, Josep Codina i Castellví obté per concurs la única plaça vacant de metge de la Beneficència Provincial i fa possible que entri com a metge de sala a l’Hospital General, centrant la seva activitat professional en el diagnòstic i tractament de la tuberculosi, en aquell temps considerada un dels més grans flagells als països occidentals. Codina adquireix un gran prestigi a Madrid on hi té una nombrosa clientela, participa en totes les activitats que es programen en la lluita contra la tuberculosi i dirigeix, primer, el dispensari Príncipe Alfonso on crea una notable escola de tisiòlegs i, més tard, se li encarrega la direcció del Sanatorio Victoria Eugenia de Valdelatas des de la seva creació.

Autor prolífic i sovint guardonat, Josep Codina escriu nombrosos llibres i articles tractant, sobretot, la tuberculosi no únicament sobre aspectes clínics de la malaltia i les terapèutiques disponibles en el seu moment sinó, a més, posant l’accent en l’impacte social de la malaltia. Té, igualment, una intensa activitat divulgativa i participa als congressos mèdics i dóna nombroses conferències als cercles mèdics i culturals tant de la capital on resideix com quan visita Barcelona o estiueja a Reus. Publica, també, alguns escrits de temàtica diversa a la premsa general i, en especial, al Centre de Lectura de Reus, entitat molt arrelada a la capital del Baix Camp amb la que el doctor Codina hi continua vinculat.

Casat amb la reusenca Carme Suqué Sucona, que mor als 27 anys, Josep Codina Castellví té dos fills, Josep i Leopoldo, el gran, metge com el pare i el petit, advocat especialitzat en dret sanitari. Uns anys després, es casa amb Sílvia Sanjaume.

El 1902, és elegit membre de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina (RANM) i el seu discurs d’ingrés tracta sobre les indicacions terapèutiques fonamentals de la febre tifoide. Designat senador real per aquesta institució, anys després n’esdevé vicepresident electe. Abans, és nomenat membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i de l’Institut Mèdic Valencià. Per la seva actuació durant una epidèmia de verola que pateix Madrid els anys 1906 i 1907, Codina i Castellví és distingit amb la Creu de Beneficència. L’any 1929, en un acte d’homenatge en vida, l’Ajuntament de Reus el nomena fill predilecte i, uns anys després de la seva mort, li dedica un carrer.

MBC