Biografia

Neix en el si d’una família culta vinculada a la música. Comença els estudis de Medicina el 1936 a la recentment constituïda Universitat Autònoma de Barcelona però els ha d’interrompre degut a la Guerra Civil. Ha d’incorporar-se a les files de l’exèrcit republicà on hi roman fins a la fi de la Guerra. Llavors, reprèn la carrera interrompuda a la Universitat de Barcelona i l’acaba el 1944. Un cop llicenciat, passa un temps a la càtedra del professor Agustí Pedro i Pons a l’Hospital Clínic fins que al 1947, interessat per la lectura dels llibres de Neurologia escrits per Lluís Barraquer i Roviralta i per Santiago Ramón i Cajal, decideix fer-se neuròleg.

Cristóbal Lamote s’incorpora a l’Institut Neurològic Municipal, que dirigeix Belarmino Rodriguez Arias, i s’interessa especialment per la patologia neurològica dels nens. El 1949, va a Paris amb una beca per ampliar la seva formació neurològica a l’Hospital de la Salpetrière. Al Servei del professor Alajouaninen fa una tesina sobre l’Atrofia óptica sifilítica. Aprofita aquesta estada per assistir a l’Institut Pasteur per conèixer de primera mà els estudis sobre la ràbia i la vacuna antiràbica. Més endavant, va a formar-se en Neuropediatria i -molt especialment- en la semiologia neurològica dels nounats a la Clínica Obstètrica i Ginecològica de Boudeloque, que dirigeix André Thomas, màxim expert en Neurologia del nounat del moment i que es converteix en el seu mestre.

De tornada a Barcelona, es reincorpora a l’Institut Neurològic Municipal i, poc després, col·labora amb Santiago Dexeus a la Maternitat Provincial. El 1955, la seva experiència en Neuropediatria li permet fer la tesi doctoral A propósito de la Neurologia evolutiva, que es un text encara vigent.

L’any 1960, es crea l’Instituto Provincial de Neuropediatria, únic a Espanya, i se li encomana la direcció. Allà, a més de l’activitat assistencial, fa una recerca molt notable que es plasma em les seves obres: Neurologia evolutiva (1980), Antropologia neuroevolutiva (1987) i Antropologia neurofilosòfica (2005). Molt actiu en activitats docents, crea Escola a través dels seus cursos de Neurologia Evolutiva i Madurativa que es repeteixen anualment des del 1966 fins al 1982. El 1981, ha de deixar l’Institut Neurològic Municipal a conseqüència de la Llei d’Incompatibilitats però s’està a l’Institut Provincial de Neuropediatria fins a la seva jubilació. Gran part de la producció científica de Lamote de Grignon és centra en estudis sobre la semiologia evolutiva neuronal i en l’aplicació precoç dels tractaments de caràcter psicomotor per a la rehabilitació de nadons i lactants amb alteracions neurològiques.

Fundador de la Sociedad Española de Neuropediratria (1971) i cofundador de la Asociación Internacional de Neurologia infantil (1973), l’any 2005, inaugura la Biblioteca de Antropología Neurofilosófica “Prof. Cristóbal Lamote de Grignon, inicialment a l’Hospital del Mar i, des del 2009, a la Facultat de Medicina de Bellaterra. La biblioteca conté com a llegat el seu propi fons bibliotecari amb més de 3.000 volums incloent alguns incunables.

MBC