Galeria de metges

Biografia

Estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1924, als 23 anys. Fa el doctorat a Madrid i a la tornada a Barcelona, fa de metge a Viladecans durant un temps breu. El 1929, accedeix com a metge ajudant de la Càtedra de Patologia i Clínica Mèdica del professor Francesc Ferrer Solervicens. Pocs anys després, el 1934, Miquel Taverna és nomenat Cap de Clínica i, a la vegada, s’encarrega del Dispensari d’Endocrinologia de la seva càtedra a l’Hospital Clínic. L’any 1950, el professor Soriano, successor de Ferrer Solervicens, el selecciona com a director del Dispensari d’Endocrinologia i exercirà el càrrec fins al 1970.

Miquel Taverna adquireix un bon prestigi com endocrinòleg, el que li comporta tenir una notable clientela privada alhora que és reclamat per participar en activitats docents i científiques. Col·labora com autor en el Tratado de Patología y Clínica Médica del professor Agustí Pedro i Pons. Escriu la majoria dels capítols d’Endocrinologia i Metabolisme de gairebé totes les edicions d’aquesta obra.

Tradueix de l’anglès llibres clàssics de la seva especialitat com Endocrinologia práctica de Max Goldziher (1936) i el Tratado de Endocrinología de Robert H Williams (1956). A més, publica un nombrosos articles sobre aspectes molt diversos sobre les malalties endocrines.

És soci fundador de la Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, essent el president dos anys. És, també, tresorer de la Sociedad Española de Endocrinología y Nutrición des del 1964 al 1970 i redactor de la Revista Ibérica de Endocrinología.

Taverna, a més de ser un endocrinòleg d’alt nivell, és un home cultivat, amant de la música, interessat pel dibuix i la pintura, posseïdor d’una prosa excel·lent que es fa palesa en els seus articles, de maneres exquisides que el duu a formar part de diversos grups i fòrums dedicats a manifestacions artístiques i culturals.

MBC