Biografia

Fill d’un metge militar català que té com a model Manuel Codorniu, també metge esparreguerí desplaçat a Esparreguera des de La Corunya on ha estat destinat. La seva dona embarassada no l'acompanya perquè volen que el seu fill, Josep Castellví i Vila, sigui esparreguerí. Fa els estudis primaris a Esparreguera, els primers cursos de batxillerat a Tarragona i els darrers, per destins del pare, a Palma de Mallorca fins que torna a Catalunya per estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1893. Aquest mateix any, guanya unes oposicions que li permeten ingressar com a metge segon al Cos de Sanitat Militar. En principi, és destinat a l’Hospital Militar del penyal d'Alhucemas fins al 1895 que l’envien amb el Regiment d’Infanteria de Cantàbria a Pamplona per millorar-ne les infraestructures sanitàries.

No obstant, abans d’incorporar-se, Josep Castellví rep l’ordre d'embarcar amb l’expedició que va a Cuba i allà el destinen, primer, a l’Hospital Militar d’Holguín i, desprès, al de Camagüey on ascendeix a metge primer. Amb el segon Batalló d’infanteria de Tarragona, participa en la majoria de les accions militars que tenen lloc a la zona oriental de la illa i el distingeixen per la seva heroïcitat amb dues Creus de Primera Classe del Mèrit Militar.

L’any 1898, torna a Espanya i presta els seus serveis a Barcelona en el Regiment de Cavalleria de Caçadors de Treviño fins al 1907, moment que el nomenen subinspector de primera i el destinen a Lleó. Torna a Barcelona el 1909, com a metge major, càrrec equivalent a comandant. Deu anys després, Castellví és ascendit a tinent coronel. Destinat novament a l’Hospital Militar del carrer Tallers de Barcelona, és nomenat cap de Servei i exerceix fins al 1925 que ha de marxar a La Corunya com a cap de Sanitat Militar. L’any següent, amb el mateix càrrec, és destinat a Palma de Mallorca on exerceix de metge a l’Hospital Militar fins al 1930 que, novament, torna a l’Hospital Militar de Barcelona.

El 1931, Josep Castellví i Vila presta jurament d’adhesió a la República i és nomenat Inspector General de Sanitat Militar de l’Exèrcit de Saragossa. L'any 1937, complerts els 65 anys, es jubila de l'Exèrcit. A l’acabar la Guerra, però, no es sotmès a cap procediment de sanció tot i que és depurat definitivament i passa a la situació de reserva.

L’any 1960, Josep Castellví ofrena el seu faixí i el bastó de comandament a Esparraguera, la seva vila natal. L’any següent, durant la celebració de la Pasqua Militar, el Ministeri de l’Exèrcit i la Guarnició de Plaça li reten homenatge. Mor l’any després, amb 92 anys, distingit amb una placa de la l’Orde Reial i Militar de Sant Hermenegild.

MBC