Biografia

Estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1867 després d’haver estat un alumne destacat. Doblement premiat en les assignatures d’Higiene Privada i de Fisiologia del curs 1862-1863 a més de guanyar el premi de batxiller en Medicina del 1863. Un any després, consta com a alumne intern a l’Hospital de la Santa Creu on, el 1865, forma part de la Secció Oftalmològica que presideix Carreras Aragó i, el 1866, quan es crea l’Institut Mèdic de Barcelona, com a estudiant de cinquè curs, Jaume Farreras és un dels membres que formen part de la Comissió de Forment de Personal que encapçalen els catedràtics Joan Giné, Narcís Carbó, Joan de Rull i, entre altres, Josep de Letamendi.

Ajudant d’Anatomia de l’Hospital de la Santa Creu després de guanyar la plaça el 1868 i doctorat a la Universitat Central de Madrid amb la tesi ¿Cuál es la estructura de la mucosa gastrointestinal en sus diferentes porciones? El 1869, Jaume Farreras és nomenat professor auxiliar del catedràtic Antoni Mendoza a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on s’encarrega d’explicar la Clínica Quirúrgica a partir del 1872. A la mort de Mendoza, Farreras assumeix la docència de la càtedra d’Anatomia Quirúrgica, Operacions, Apòsits i Embenats fins al 1875, que és quan es convoca el concurs d’oposició per cobrir la plaça vacant del professor Mendoza. Jaume Farreras s’hi presenta però en surt guanyador Antonio Morales Pérez, un cirurgià de l’Hospital de la Princesa de Madrid. Jaume Farreras queda en segon lloc i ha de continuar fent de professor secundari. Així, a partir d’ara, ha d’impartir la matèria d’Osteologia i Dissecció alhora que és nomenat director del Museu Anatòmic.

Amb l’Ajuntament Constitucional de Barcelona del 1880 al 1882, Jaume Farreras és membre de la Junta Municipal, amb el càrrec de vocal associat pel districte 14è. El 1883, apareix com a membre del Comitè Republicà Democràtic Progressista pel Districte Judicial dels Afores De Barcelona, ostentant el càrrec de vicepresident.

El 1888, Jaume Farreras s’encarrega de la càtedra d’Histologia i forma part del Tribunal que ha d’examinar els opositors al concurs per cobrir dues places de cirurgians de l’Hospital Provincial de Barcelona, que llavors era a l'antic Hospital de la Santa Creu. L’octubre de 1889, Jaume Farreras opta a la càtedra d’Anatomia de Santiago però no la guanya. Ho torna a provar novament el 1891 quan es convoca un concurs per cobrir la càtedra d’Histologia de la mateixa Universitat. Aquest cop, l’aconsegueix perquè és l’únic candidat que hi opta. Però, per raons que s’ignoren tot i que ell addueix estar malalt, Jaume Farreras no pren possessió de la plaça i la Universitat de Santiago li obre un expedient sancionador. Mentrestant a Barcelona, que és on resideix, és nomenat catedràtic d’Anatomia Descriptiva i pren possessió de la càtedra el 17 de febrer del 1892. Però, el 8 de juny de 1894, l’expedient incoat a Santiago, es resol amb la separació de Jaume Farreras del professorat i la pèrdua de la càtedra de la Universitat de Barcelona.

Després, poques notícies més es tenen de Jaume Farreras. Consta, però, que el 1897 és un dels metges cirurgians de Barcelona que, amb domicili al primer pis del número 14 del carrer Unió, adquireix al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i Província la patent necessària per exercir en el curs de 1897 a 1898. A més, el 1899 és un dels signants del Manifest contra la Col·legiació Obligatòria que lideren Giné, Cardenal, Sala i Carulla. Finalment, l’any 1905, el seu nom apareix com a membre dels Jurats de Barcelona pel Districte de l’Hospital.

Se sap, però, que el seu cos és enterrat al Cementiri de Montjuïc. El seu sepulcre és obra de l’escultor Rossend Nobas (Barcelona, 1841-1891), que havia estat escultor anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona coincidint amb Jaume Farreras. Entre 1887 i 1888, l’artista esculpeix sobre marbre un esquelet embolcallat parcialment en un sudari que deixa veure el crani i les mans del catedràtic. Anteriorment, el 1881, amb motiu d’un homenatge que es ret a Jaume Farreras, Nobas és qui esculpeix l’escrivania de plata dissenyada amb motius anatòmics per Camps Planas amb què és obsequiat. Inclou també un retrat del director del Museu fet pel fotògraf Inglada que no ha estat localitzat.

L’esquela de l’excatedràtic d’Anatomia Jaume Farreras i Framis, que mor sense descendència directa, es publica al diari La Veu de Catalunya del 9 de gener de 1907 on, un mes després, torna a aparèixer per anunciar el seu funeral que també es publica al periòdic La Publicidad. Aquestes esqueles i l'article de La Vanguardia del 3 de novembre del 1888, demostren la confusió que es repeteix en alguna biografia en què tot sovint es dóna com a data de la seva mort la que correspon a la construcció del monument necrològic d'aquest catedràtic a qui, erròniament, s'anomena com a Francesc Farreras i Framis.

MBC