Biografia

La vida del Dr. Pujadas és plena d’aventures, d’èxits i de fracassos. La seva contribució al desenvolupament de la Psiquiatria catalana és notable. És el fundador del Manicomi de Sant Boi, el més important i modern de l’estat espanyol del seu temps.

L’interès de Pujadas per la Psiquiatria comença de jove quan, abans d’acabar la carrera de metge, marxa cap a Montpeller on coneix el destacat psiquiatra francès, el Dr. Rech, deixeble d’Esquirol. Després, se’n va a Londres i visita els manicomis més importants de la ciutat. Més tard, per raons mai aclarides, marxa a Paris i fa estades a l’Hôpital de Bicêtre i al de La Salpetrière. En aquests anys, sobreviu amb el que guanya fent de traductor i els diners que li envia el pare. El 1844, quan el progenitor mor, ha de tornar a Barcelona i ho fa carregat de deutes.

Aquest mateix any, amb l’ajut econòmic d’un comerciant de Barcelona, adquireix les fonts de La Puda de Montserrat amb la intenció convertir-les en balneari terapèutic. Es l’època en que a Europa, els balnearis i les cures termals tenen un gran prestigi. Però, el projecte de Pujadas, que ja pensa en un centre de tractament d’alienats, fracassa. Llavors, mira de trobar un espai com a periodista i en dedicar-se la política. Tots els intents fracassen, es presenta a eleccions però mai és elegit. En aquesta època, Pujadas desenvolupa una intensa activitat periodística com editorialista polític. Primer, al diari progressista El Barcelonés i, després, al Correo de Barcelona, des d’on promou entre altres una societat benèfica de protecció als obrers, l'Associació defensora del Treball Nacional i de la Classe Treballadora. També promou l’establiment d’una casa mortuòria.

El 1848, reprèn els estudis de Medicina que ha abandonat anys abans. Acaba la carrera i, immediatament, funda la revista El Bañista. Aprofita la publicació per anunciar l’establiment que, dos anys abans, ha creat amb finalitat terapèutica a la Rambla de Sant Josep de Barcelona. El 1850, es trasllada al carrer Canuda, 31 i obre la casa de curació anomenada Neothermas. A més dels banys termals, tracta tota mena de malalties tot i que acaba centrant-se en les mentals, instaurant el sistema anomenat non restraint, introduït a Anglaterra pel metge alienista John Conolly.

Pujadas, tot i que no té gaire èxit, crea un sistema d’assegurança privada d’hospitalització que ben bé es pot considerar com un precedent de les mútues.

L’agost de 1852, tot i que l’establiment del carrer Canuda és un bon negoci, ha de tancar-lo. Els veïns protesten per les molèsties que els ocasionen els malalts mentals i el governador civil ordena el tancament del centre. Pujadas trasllada els seus pacients a un convent de servites a Sant Boi de Llobregat, cedit pel marquès de la Santa Creu. Reconstrueix els edificis i, amb tota solemnitat, inaugura l’Institut Manicòmic de Sant Boi el 6 d’agost de 1854, on Antoni Pujadas aplica tractaments moderns, inspirats en el que s’està fent a Anglaterra i a d’altres països europeus: no es lliga els malalts agitats, es té cura de la higiene, es prescriuen estades a l’aire lliure i teràpies ocupacionals per als malalts psiquiàtrics ingressats.

El 1865, Antoni Pujadas és, també, l’editor de la primera revista psiquiàtrica d’Espanya: La Razón de la Sinrazón.

Pujadas és un home emprenedor i constantment està pensant en nous projectes o en l’ampliació dels que ja té en marxa. També, al seu manicomi de Sant Boi, on es proposa augmentar el nombre de malalts ingressats i ofereix els seus serveis a les Diputacions. Així, el manicomi comença a rebre els bojos pobres a preu de beneficència. Més tard, s’ofereix al Ministeri de Gràcia i Justícia per acollir els perturbats psiquiàtrics judicials. Tot plegat, unit a una gestió massa agosarada, acaba desbordant la capacitat econòmica del centre fins a dur Pujadas a la ruïna i, tot i que manté un cert nivell de propietat, el manicomi ha de ser administrat pels creditors.

Mor poc després, completament arruïnat, d'un accident vascular cerebral.

JLAH-MBC