Galeria de metges

Neix a Catalunya però, viu a Guatemala per motius familiars del 1909 al 1925. Allà, cursa el batxillerat i el convalida de tornada a Girona. Dos anys després, comença la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona i es llicència l’any 1932. Durant set anys, és resident al departament de Medicina Interna de l’Hospital Clínic, dirigit pel professor Agustí Pedro i Pons. Manresa té, principalment, cura dels malalts de tuberculosi i això l’inclina a l’assistència al Sanatori Antituberculós de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramanet fins que, a partir del 1937, s’hi dedica preferentment i comença a practicar la Cirurgia Toràcica.

El 1945, juntament amb el metge i clergue Pere Tarrés i Claret, crea la Clínica Sanatori Ntra. Sra. de la Mercè de Barcelona, on practica amb èxit les primeres exèresis pulmonars. N’és director des del 1946 fins al 1978, quan es trasllada a l’Hospital del Sagrat Cor tot i que continua operant fins a la seva jubilació.

El doctor Manresa amplia els coneixements en Cirurgia Toràcica en diferents estades –curtes però molt freqüents- a Suècia al servei del professor Crawford (1946, 1947 i 1950), a Noruega amb el professor Semb (1951 i 1955) i, també, a França amb els cirurgians Le Brigand de París o Santy i Berard, ambdós de Lió.

Cirurgià actiu i innovador, impulsa la creació de serveis assistencials com el Sanatori Infantil de la Immaculada a Sant Andreu de la Barca depenent de l’Obra Benèfica Antituberculosa. Igualment, són notables les aportacions tècniques de Manresa com, per exemple, la dels empiemes crònics.

La seva intensa tasca assistencial es complementa amb l’activitat pedagògica amb nombrosos cicles de cursets i conferències. També, és destacable la seva dedicació a entitats benèfiques i, especialment, la seva participació en organitzacions sense ànim de lucre com Medicus Mundi, de la que n’és el seu primer president.

Manresa i Formosa és, també, vicepresident de la Societat Catalana de Pneumologia del 1954 al 1956. El 1954, ja ha esdevingut un dels fundadors a Espanya de l’Associació Internacional per l’Estudi dels Bronquis (AIEB). Més tard, és membre fundador de la Sociedad Española de Patologia Respiratòria (SEPAR). N’és el seu president del 1972 al 1974. L’any 1973, esdevé president del Consell de Direcció de la revista Archivos de Bronconeumologia. A més, juntament amb el doctor F. Coll Colomé, presideix el XIV Congrés Nacional de la SEPAR celebrat a Barcelona el 1984.

És membre de Mèrit i, més endavant, d’Honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. També, és distingit amb el Premi Jordi Gol de 1989.

Pòstumament, la Sociedad Española de Cirugía Torácica institueix el Premi Gerardo Manresa i Formosa a la millor comunicació sobre temes d’Infermeria en Cirurgia Toràcica.

Abans i coincidint amb l’any de la seva mort, Canet de Mar li ret homenatge en donar el nom de Doctor Manresa a una de les seves rondes, un altre a nom del seu deixeble, el doctor Anglès, ambdós per la seva dedicació a la lluita antituberculosa a la població durant més de trenta anys.