Biografia

Nat Jacob ben Shemuel o Samuel, fill de Samuel -que després a Itàlia es dirà Mantín- un metge de Montsó, rabí i conseller de l'aljama de Tortosa quan ja la comunitat hebraica d’aquella ciutat és en decadència. Quan neix Jacob, el nombre de jueus a la ciutat no excedeix el centenar. Com altres famílies jueves, la de Samuel es veu obligada a abandonar la ciutat en negar-se a rebre el bateig per evitar sotmetre's al Decret d'Expulsió promulgat pels Reis Catòlics el 1492. La família es refugia al gueto de Màntua, a la Llombardia, on Jacob creix i s’educa. D'aquí, l’adopció del cognom Mantino d’aquest metge jueu català.

Després d’estudiar Filosofia i Medicina a la Universitat de Bolonya i a la Universitat de Pàdua, la trajectòria vital i professional de Jacob Mantino transcorre a Bolonya, Verona, Venècia i Roma. És metge de bisbes, cardenals, ambaixadors i altres destacats personatges alhora que es converteix en el seu protegit. A causa de la seva fama i saviesa, gaudeix de consideracions i privilegis que l'eximeixen dels inconvenients i desavantatges que pateixen altres persones per la seva condició jueva. A Bolonya, on inicia la seva vida professional, coneix un altre exiliat hispànic, el granadí Lleó l’Africà (Granada, 1488 – Tunes, 1554), amb qui col·labora en la redacció del vocabulari mèdic àrab-hebreu-llatí cap al 1524, un temps en què Lleó resideix a casa de Mantino.

Jacob Mantino és un dels jueus més importants del segle XVI. A més de la pràctica de la Medicina, destaca per les seves qualitats com humanista, traductor i comentarista d'obres científiques i filosòfiques. Es passa la vida treballant per als mecenes cristians, ensenyant en institucions cristianes i traduint texts filosòfics i mèdics en llatí per als lectors cristians, especialment, les traduccions actualitzades dels principals autors àrabs sobre Filosofia i Medicina: Averrois i Avicenna. El 1526, Bolonya fa imprimir una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat Els principis dels pares.

El 1532, es trasllada a Roma on, dos anys després, esdevé metge del Papa Pau III (1468-1549) i tradueix diverses obres filosòfiques de l’hebreu al llatí. Abans, cap al 1527, davant les guerres que assolen Itàlia, Mantino abandona els Estats Pontificis i es refugia a Verona per traslladar-se després a Venècia. Posteriorment, quan torna a Roma esdevé professor de Medicina de la Universitat La Sapienza romana. Mantino té un paper molt rellevant entre la comunitat israelita de Roma i un gran prestigi que, el 1534, el duu a formar part del Ravinat romà en un moment que es converteix en el zenit de la seva carrera.

Gràcies a la seva reputació i al seu coneixement de la Bíblia, Jacob Mantino es veu immers en el litigi que enfronta Enric VIII d’Anglaterra (1491-1548) amb el Papa Climent VII (1510-1556?) que es nega a autoritzar el divorci del rei de Catalina d’Aragó, esdevenint-se en l’origen del Cisma Anglicà de Roma el 1534. La diplomàcia pontifícia obliga Mantino a dictaminar sobre el matrimoni d’Enric VIII conforme als preceptes de l’Antic Testament i la tradició jueva, adoptant una posició que provoca l’animadversió d’altres erudits jueus partidaris de la causa del monarca anglès obsessionat en aconseguir la nul·litat del seu matrimoni.

Jacob Mantino es trasllada com a ambaixador de Venècia a Damasc, Síria, on mor el 1549.

MBC