Galeria de metges

Prové d’una generació de metges de la què a mitjan del segle XVIII, ja es té noticia d’un cirurgià nascut a Manlleu –Joan Parcet– i d’un dels seus fills –Francesc– que exerceix també la Medicina a Manlleu. Un fill d’aquest, Pere Parcet Viñuales és també metge, format a la Universitat de Montpeller, casat amb Rita Fàbrega, nascuda a Olot. Un dels seus fills, Joan Baptista Parcet i Fàbrega, que neix a Manlleu el 28 de juliol de 1814, continua la saga familiar de metges Parcet.

Joan Baptista Parcet Fàbrega estudia Medicina a Cervera on obté la llicenciatura de Medicina i Cirurgia el 1837. Poc mesos després, es presenta al Tribunal del Protomedicat per obtenir la graduació necessària per poder exercir la Medicina. El Tribunal l’accepta com a candidat a rebre títol després de passar tres exàmens, un teòric i dos pràctics.

El 1839, casat amb Josefa Quinquer, abandona Manlleu juntament amb son pare. La família s’instal·la a Sant Ginés de Vilassar on hi residirà fins a la seva mort. Allà, adquireix un gran prestigi que determina que, tot sovint, el cridin altres metges per consultar-li problemes relacionats amb el diagnòstic o el tractament dels seus pacients.

La seva obra escrita és molt àmplia amb comunicacions que publica a diferents publicacions mèdiques com La Abeja Médica, El Compilador Médico, La Independencia Médica i la Revista de Ciencias Médicas .E ls seus treballs demostren una constant curiositat i dedicació a la clínica, a l’observació, però també a la investigació. Molts d’aquests escrits son notes clíniques de casos viscuts, i que demostren la seva coneixença de les idees clíniques del seu temps. Hi ha, per exemple, l’estudi d’una regeneració del maxil·lar inferior després d’una osteïtis apareguda en el curs d’una febre tifoide, no descrita – abans – en la premsa mèdica.

Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona des del 1858, en la sessió inaugural del curs, el secretari Emili Pi i Molist explica que l’Acadèmia ha elegit Joan Baptista Parcet per la via del premi al mèrit científic i a la laboriositat del metge cirurgià de Sant Genis de Vilassar. El 1874, l’Acadèmia li publica la monografia Observaciones clínicas en reconeixement a les seves nombroses contribucions tant en treballs científics com en les comunicacions que Parcet fa a la seu de l’Acadèmia on tracta una gran diversitat temàtica: des d’una gastroenteritis de deu anys de duració, el brot epidèmic de còlera morbo asiàtic patit l’any 1854 a Sant Genis de Vilassar, la topografia mèdica d’aquest poble, la descoberta d’una font d’aigua acídula carbònica a Cabrera, una atrèsia incompleta de vagina, la pelagra i l’observació d’una paràlisi pseudohipertròfica o mioescleròtica, una diversitat temàtica que reflecteix l’ampli camp mèdic i sanitari que interessa Parcet.

És un dels promotors de l’edició del Boletín Médico-Farmacéutico del Litoral que es publica a Mataró des del 1879 al 1881. L’any 1888, participa al I Congrés de Ciències Mèdiques de Barcelona amb la comunicació de Caso clínico de difícil diagnóstico y muy raro. L’any 1880, és un dels fundadors i president de l’Associació Medicofarmacèutica de Mataró. El 1883, Joan Baptista Parcet s’adhereix en nom d’aquesta institució a la campanya professional que promou la reforma de la Llei de Sanitat.

Joan Baptista Parcet mor de malaltia ulcerosa pulmonar als 78 anys a Sant Genís de Vilassar, el 15 de novembre de 1891, sis anys desprès d’enviudar de la seva esposa Josepa Quinquer. Els fills del matrimoni continuen la nissaga mèdica tot i que Pere Parcet Quinquer, mor el 1877 amb només 20 anys quan feia el tercer any de carrera. La filla Assumpció es casa amb el metge Francesc Xavier Camps Serrabardina i el seu fill Joaquim Camps Parcet es llicencia el 1913.