Biografia

Joaquim Piñol i Aguadé neix a Puigcerdà el 28 d’octubre de 1917, fill d’un notari que es troba accidentalment a aquella ciutat per motius professionals. La seva procedència familiar, però, és de Cornudella de Montsant i Joaquim Piñol arrela a la propera ciutat de Reus on hi passa la seva joventut i amb la qual s’hi manté vinculat tota la vida.

Després d’estudiar Medicina a Saragossa i a Barcelona on es llicencia, s'especialitza en Dermatologia el 1953 i s'hi doctora l'any 1956. Realitza els estudis de postgrau amb els professors Jaume Peyrí i Xavier Vilanova a Barcelona i amb Sainz de Aja, Gay Prieto i Gómez Orbaneja a Madrid. La carrera professional de Piñol té lloc exclusivament a Barcelona. Primer, professor adjunt i encarregat de la càtedra després de la mort de Vilanova l’any 1965. Poc després, el 1967, guanya les oposicions a catedràtic.

A partir d’aquest moment, emprèn la tasca de renovar i modernitzar la Càtedra de Dermatologia, dotant-la de laboratoris d’immunologia, de metabolisme de porfirines i fotobiologia. Actualitza els ja existents de cirurgia, d’histopatologia, citologia, micologia i clínica de dermatitis de contacte. A més, amplia la policlínica. Piñol dirigeix, també, l’Escola Professional de Dermatologia i l’Escola de Serologia. Aquestes reformes aconsegueixen que la Càtedra de Dermatologia de la Universitat de Barcelona, ja amb un considerable prestigi, es revitalitzi i aconsegueixi encara més renom.

L’organització de congressos internacionals, igualment, contribueix a aquest reconeixement. Especial menció, mereix l’organització de quatre Jornades Internacionals de Dermatologia a Barcelona, dins la pròpia càtedra i, també, el Congrès Íbero Llatinoamericà de Dermatologia, celebrat el 1967.

Entre els nombrosos càrrecs que ocupa Joaquim Piñol, cal esmentar la vicepresidència de l’Associació de Dermatòlegs de Llengua Francesa i del Col·legi Iber Llatinoamericà de Dermatologia així com la direcció de la seva revista Medicina Cutánea. L’any 1977, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya on ingressa amb el discurs Porfirinas y Porfirias que ja no pot llegir. President de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia, és autor de més de 400 articles i de sis llibres sobre l’especialitat dermatològica entre la que destaca especialment en el camp de la citologia cutània, els tumors, les porfíries –ell mateix descriu la porfíria hepatoeritrocitària-, la fotobioquímica i les malalties per radiacions lumíniques. També, juntament amb el seu mestre, descriu la hipodermitis nodular migratòria que es coneix com a síndrome de Vilanova-Piñol.

Mor víctima d’un càncer de pulmó a Barcelona, el 17 d’agost de 1977. L’Escola de Cornudella de Montsant porta el nom de CEIP Dr. Piñol i Aguadé des de la seva fundació el 1979.

XSV