Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

Neix a Tarragona el dia 24 d’abril del 1896, al núm. 8 de la Plaça de la Font, fill del metge cirurgià Joan Mallafrè Torres, natural de Barberà de la Conca, i d’Isabel Guasch Martín, nascuda a Rueda de Jalón, província de Saragossa. Joan és el segon de vuit germans, tres nois i cinc noies. El dia 15 d’octubre del 1923, es marida amb Llúcia Gimeno Company, natural de Barcelona, filla del general i governador civil i militar de Lleida Juan Gimeno Acosta i de la seva esposa Assumpció Company. La cerimònia té lloc al saló de tron del Govern Militar de Lleida i la celebra el bisbe de Lleida, Josep Miralles Sbert. El matrimoni té cinc fils, dues noies i tres nois, tres són continuadors de la nissaga sanitària: una filla, Llúcia Mallafré Gimeno (1931-2011) és infermera quirúrgica mentre que dos nois són els metges Pere Mallafré Gimeno (Tarragona, 1926-2003) i Santiago Mallafrè Gimeno. També, alguns néts continuen la nissaga sanitària: el digestòleg Pere Pau Mallafré Cajigao, la pediatra Marta Mallafré Moya, el catedràtic de Toxicologia Joan M Llobet Mallafré i l'infermera Maite Llobet Mallafré.

Joan Mallafrè fa l’ensenyança primària i el batxillerat al Col·legi Provincial de Tarragona, a l’edifici que actualment és la caserna de la Guàrdia Civil, i al Col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana, ubicat al carrer d’August cantonada amb el de Sant Francesc, edifici que més tard serà de la Caixa de Reclutes. Un cop titulat en batxillerat, fa la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona com alumne lliure perquè així pot estudiar i treballar al mateix temps per costejar-se els estudis. Aprenent d’apotecari a la Farmàcia Novelles i a la Farmàcia Bardonet, a més, treballa als Laboratoris del Dr. Andreu en l’obtenció de sèrum i de diferents preparats opoteràpics, molt usuals en aquells temps.

Alumne intern de l’Hospital de la Santa Creu amb un sou de 20 pessetes mensuals, encara té temps per, aprofitant les seves aptituds artístiques, pintar unes postals que ven a bon preu a una botiga del carrer de Petritxol on les exposen a l’aparador i tenen una gran acceptació. Però, malgrat simultaniejar els estudis amb el treball, Joan Mallafrè té un expedient acadèmic molt bo malgrat els dos entrebancs que pateix com són unes prolongades febres de Malta i la prestació del servei militar que ha de complir al Cos d’Artilleria a les Drassanes de Barcelona.

Finalment, pot llicenciar-se en Medicina i Cirurgia el 1923 i tot seguit iniciar l’especialització en Oftalmolologia sota el mestratge d’Antoni Vila Coro per, de seguida, obrir el seu consultori oftalmològic al carrer del Portalet de Tarragona, visitant també un dia a la setmana a El Vendrell. Malauradament, un fet desafortunat trastoca els plantejaments professionals de Mallafrè Guasch quan, en el transcurs d’una operació d’enucleació d’un globus ocular que estava infectat, es punxa el dit polze de la mà dreta i pateix una infecció que l’afecta els ossos del dit i se li va haver d'extirpar, impedint-li seguir la pràctica d’una cirurgia tan delicada com l’oftalmològica. Així, inicialment, tanca les seves consultes el 1928 i es trasllada a Madrid per opositar a metge d’APD (Assistència Publica Domiciliaria). Aprovades les oposicions, obté una plaça d’Inspector Municipal de Sanitat a Tarragona alhora que fa de metge de família al Dispensari de Beneficència Municipal, situat als baixos del Palau Consistorial on hi exerceix tota la vida.

Mallafrè Guasch reobre la consulta de metge oculista al número 19 –més endavant traslladada al 5- del carrer de la Unió de Tarragona on també hi viu. A més, es construeix una caseta d’una sola planta amb un gran jardí al carrer d’Estanislau Figueres, als afores de la ciutat, un jardí que és l’esbarjo de la família del doctor Mallafrè i que, en temps de la Guerra Civil, esdevé d’una gran utilitat per a la subsistència en convertir-se en hort per plantar patates i tomàquets alhora que per a la cria de gallines i conills. Aquí, ara, instal·la la consulta i sempre és plena de gom a gom fins i tot el diumenge al matí. visita als pobres abans que no pas als rics i, sovint quan pot, els dóna alguns diners perquè puguin comprar les medicines que recepta.

Joan Mallafrè, que es desplaça en bicicleta quan les visites són allunyades, no s’oblida mai de passar visita diària a les Germanetes dels Pobres ni a la Casa Provincial de Beneficència. El 15 de gener del 1939, quan entren les tropes de Franco a Tarragona, els directius de les Germanetes dels Pobres fugen i, en aquest moment de caos, Mallafrè assumeix la direcció de l’Asil.

Durant la Guerra Civil, Joan Mallafrè -com altres metges que es deslliuren d’anar al front per la seva edat- es constitueixen en servei mèdic de guàrdia permanent a l’Hospital de Santa Tecla sota la direcció del Dr. Sastre. És, a més, membre de la denominada Junta Provincial de Sanitat que presideix l’alcalde de Tarragona, Agustí Sandoval, i també és el representant dels metges d’Assistència Publica Domiciliaria davant del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona a més de ser secretari de la seva junta de govern.

Amb 65 anys, víctima d’un càncer de pàncrees, Joan Mallafrè Guasch mor el 20 d’octubre de 1961. Poc després, el 24 de desembre del 1969, l’Ajuntament de Tarragona en reconeixement d’aquest metge tarragoní descobreix una placa amb el nom de Doctor Mallafrè al carrer on s’ubica l’Hospital Joan XXIII.

JBPà