Biografia

Neix al si d’una família de la petita burgesia de Barcelona. Un germà seu, Conrat Roure Bofill (1841-1928), fou advocat, polític catalanista i escriptor de fama reconeguda coetani de Valentí Almirall, i col·laborador, entre d’altres, del Diari Català i El Diluvio. Casimir, del 1846 a 1850, fa els estudis de segona ensenyança en una escola particular, coneguda com el Col·legi del Senyor Figueras, fins a obtenir el grau de batxiller en Filosofia el 1851. Desprès, fa el preparatori per entrar a la facultat de Medicina però, a causa de la gran incertesa econòmica que li causa la falta de recursos per la mort del seu pare, Jaume Roure i la del germà gran així com un plet per una herència familiar, decideix marxar a Cuba on fa la carrera de metge a la universitat de l’Havana entre 1852 i 1858. És deixeble de Julio J. Le Riverend Longrou, metge i farmacèutic francès establert a L’Havana des del 1824, fundador de la revista mèdica El Observador Habanero i catedràtic de Patologia General i Higiene Privada. Un altre dels seus mestres és l’espanyol José de Benjumea, format al Col·legi de Cirurgia de Cadis, autor d’un important estudi sobre la febre groga.

El 1860, Casimir Roure es casa amb una noia cubana, Maria de las Mercedes Lima Ponce de León i es dedica a la pràctica privada fins al 1864, moment en què s’incorpora a la Sanitat Militar de Cuba com a metge primer ajudant. La seva incorporació a l’exèrcit dura deu mesos i s’explica per la necessitat de les autoritats militars espanyoles de contractar metges civils per atendre les urgències sanitàries que provoca la Guerra de Santo Domingo on la febre groga està causant estralls entre les tropes. Finalment, és enviat a l’illa de República Dominicana on té una actuació sanitària destacada durant la Guerra de Restauració (1863-1865) per la qual rep la Creu Blanca del Mèrit Militar de 2ª classe. El 1880, la rebrà novament com a metge primer i, el 1890, novament com a metge major.

Desprès de ser baixa de l’exèrcit, reprèn la pràctica privada al poble de Corralillo fins al 1969, que Roure s’incorpora novament a l’exèrcit quan la Guerra dels Deu Anys (1869-1879) a l’interior de Cuba fa uns mesos que ha començat. És destinat a diferents indrets de l’illa, especialment, a l’Hospital Militar de San Ambrosio de L’Havana on s’hi està dos anys i on escriu la seva tesi sobre la febre groga per la qual rep el títol de doctor en Medicina el 12 de gener de 1876. Des d’aquest moment, Roure té diferents càrrecs i destins a l’illa cubana, en particular, l’assistència facultativa del personal de Capitania General i de l’Estat Major.

Durant la seva estada a Cuba, Casimir Roure fa viatges intermitents a la península per visitar la família. El primer cop que torna és el 1867 i, després, el 1872 quan, de tornada a Cuba, embarca com a metge del vaixell de passatgers “Castilla”, circumstància que ens descriu un viatger de la mateixa embarcació, Ignasi Bofill Brujo. De nou, visita Espanya el 1976, el 1882 -any en que la seva esposa mor a Barcelona- i, finalment, el 1886 tot i que apareix empadronat al registre d’estrangers de Sant Gervasi de 1889-1895 al carrer Sant Gabriel-Sant Antoni de Pàdua número 83 amb els seus fills i la seva sogre, Euduvigis Ponce de Leon, que mor a Barcelona el 1891. A Cuba, han nascut els quatre fills grans mentre que el petit neix a Barcelona, dos són metges: Santiago (Santiago de las Vegas, 1866 – Barcelona, 1949) i Casimir (Barcelona, 1878 – L'Havana, ?). Les filles són Jacinta, Mercedes i Caridad.

Casimir Roure té prestigi per la seva dedicació a l’estudi de la febre groga com plasma en un llibre que s’imprimeix a L’Havana el 1884. En aquells anys, es desconeix la causa d’aquesta malaltia que fa estralls entre la població i en els soldats espanyols perquè no es té cap remei per combatre-la. Junt amb altres metges espanyols i criollos, el 1879, funda la Societat d’Estudis Clínics de L’Havana (SECH) amb l’objectiu d’estudiar les principals malalties de l’illa, especialment, la febre groga. És, també, designat membre de la Comissió espanyola per l’Estudi de la Febre Groga per auxiliar una comissió enviada a Cuba pel Consell Nacional de Sanitat dels Estats Units. El 1885, és membre de la Comissió Científica Oficial Espanyola que ha assistir a Rio de Janeiro per estudiar la febre groga. De tornada a L'Havana, el vaixell “Guadiana” naufraga a la costa de Brasil però el doctor Casimir Roure es salva com tots els seus companys. El 1885, l’Acadèmia de Ciències de Cuba el nomena soci corresponent d'Espanya.

Els estudis de Roure Bofill són simultanis als del cubà Carlos J Finlay, qui més tard descobreix el mosquit Aedes, transmissor de la infecció. Casimir Roure aporta dades de caràcter epidemiològic i afirma que la malaltia es deu a un agent transmissible però no identifica l’agent responsable. Durant aquests anys, Roure discrepa del criteri de la Sanitat Militar espanyola més preocupada pel diagnòstic precoç de la malaltia que no pas per conèixer la seva etiologia ni la forma de prevenir-la. El 1885, L’Acadèmia de Ciències de Cuba el nomena soci corresponent d'Espanya.

Tant la premsa cubana com la barcelonina informen la mort de Casimir Roure. El Diluvio i La Vanguardia li dediquen una necrològica on es destaca el metge il·lustre i influent, l’home senzill i honest. El 1895, tres anys després de la seva mort, es fan públiques unes cartes obertes adreçades a les autoritats espanyoles reclamant que s’adoptin les mesures que recomanava el metge català Casimir Roure per combatre els estralls que està fent la febre groga entre la població cubana.

MBC