Galeria de metges

Biografia

Fill del metge Josep Canet Jover, orfe de pare i mare de molt petit, Josep Canet Pons es casa als 16 anys amb una noia de 18 amb qui té 5 fills, tres dels quals moren de petits en un període de 4 anys. Vidu als 24 anys, torna a casar-se amb la vídua d’un metge el 1787 i encara es torna a casar amb la vídua d’un altre metge quan mor la seva segona esposa al cap de 9 anys de matrimoni.

Ja casat, obté el títol de batxiller en Filosofia als 16 anys i el de Medicina a la Universitat de Cervera el 1779. L’any següent, amb 21 anys, es llicencia com a metge desprès de fer un curs al Col·legi de Cirurgia de Barcelona, com era preceptiu per als estudiants de Medicina de Cervera.

S’instal·la de metge a Calaf on hi exerceix, molt probablement a l’Hospital de Calaf, durant més de 15 anys atenent també malalts dels pobles veïns. El 1784, Canet es presenta per primer cop i sense a èxit a oposicions a tres càtedres de la Universitat de Cervera i ho torna a provar en diferents càtedres vacants en les convocatòries anuals consecutives del 1792 al 1795. Però, tampoc les guanya. Alhora, presenta diversos treballs a l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona (AMPB) i el nomenen soci corresponent el 1796.

Els mèrits de Josep Canet apareixen en una mena de curriculum vitae que fa publicar l’any 1796 amb el títol Relación de los Méritos, Títulos, Grados y Ejercicios literarios del Doctor en Medicina José Canet, natural de la vila de Calaf. Tres anys més tard, guanya el premi de l’AMPB pel seu estudi d’una epidèmia de calentures. El 1892, quan Francesc Piguillem acaba d’introduir la vacuna de la verola a Catalunya, Canet l’aplica a persones de Calaf i de Prat del Rei, experiència que publica en defensa de la vacuna l’any següent.

El seu fracàs en les oposicions a càtedra fa que Josep Canet abandoni Calaf per instal·lar-se a Tarragona on fa de metge del capítol de la catedral i del seu arquebisbat. Probablement, alhora, comença a visitar a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla tarragoní on, més endavant i durant un temps, n’esdevé el seu director.

Durant la Guerra del Francès (1808-1814), Canet té una vida pública molt intensa i publica varis articles escrits al Diari de Tarragona on, acèrrim defensor de Ferran VII, es mostra clarament contra els afrancesats i incita la lluita contra l’exèrcit invasor. Aquesta exhibició pública antifrancesa el duu a exiliar-se a Mallorca quan Tarragona és a punt de caure en mans dels francesos. El 1813, allà, hi edita un periòdic antiliberal: Nuevo Diario de Palma, intitulat El Liberal Napoleón.

Cap al 1813, arran les discussions a les Corts de Cadis sobre la supressió del Tribunal de la Inquisició, la postura de Canet contra els liberals es radicalitza. El 1924, és nomenat metge de l’Hospital, càrrec que exerceix només uns mesos. No se sap en quin moment però, es retira a Alcover on resideix la seva filla, on hi mor als 74 anys.

Bona part de les publicacions manuscrites de Josep Canet Pons de les quals se’n té constància, s'han perdut malgrat tenir-ne referència escrita com, entre d'altres, les Enfermedades del ejército y de la villa de Calaf i Topografía médica de Calaf, ambdues del 1.795, Inmortalia si volumus (Memoria de epidemias) i Topografía médica de Aguilar de Boixadors y otros pueblos comarcanos de Calaf, les dues del 1.799.

MBC