Biografia

Sense antecedents familiars de dedicació a la Medicina, inicià els estudis a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1944. Quan fa segon curs de carrera, Carles Vallbona decideix que es dedicarà a la Pediatria que és la branca mèdica que més l'atrau. El 1952, ja llicenciat, s’incorpora a l'Hôpital des Enfants Malades de París on coneix un professor de Pediatria de Louisville a Arkansas que li ofereix una plaça de resident al seu centre. En els dos anys que passa amb ell, Carles Vallbona adquireix una sòlida base de clínica pediàtrica.

El 1955, decideix traslladar-se a Houston i s’incorpora al Baylor College of Medicine per dedicar-se a l’atenció respiratòria dels malalts de poliomielitis, epidèmia que afecta milers de malalts cada any als Estats Units d’Amèrica (EUA). La introducció de les vacunes antipoliomelítiques Salk (1955) i Sabin (1961) permeten vèncer l’epidèmia i aquesta circumstància comporta el tancament dels centres dedicats a l’atenció dels malalts en fase aguda. Llavors, Vallbona passa al centre que s'acaba de fundar: The Institute for Rehabilitation and Research (TIRR), adscrit al Baylor College, dedicat a la rehabilitació dels afectats de poliomielitis i als pacients amb paràlisi d'altres causes així com dels nens amb malformacions múltiples. A més, en aquest Institut, participa en importants línies de recerca entre les que cal destacar la seva notable contribució a l’estudi de la Síndrome d'Immobilització.

El TIRR és un dels primers centres dels EUA que utilitza la informàtica en la gestió de la informació sanitària i la recerca. Carles Vallbona fa unes aplicacions informàtiques que tenen gran ressò com, entre d’altres, la connexió continuada entre unitats hospitalàries, la interpretació de la funció respiratòria i l'anàlisi automàtica dels gasos en sang. També, la introducció en línia de les dades clíniques i electrofisiològiques dels pacients per a l'obtenció immediata de resultats. En aquella època, a més, la NASA li encomana el seguiment de la freqüència cardíaca dels astronautes dels vols Gemini i Apolo. En el nou àmbit de la informàtica aplicada a la Medicina, Vallbona assoleix un gran prestigi internacional.

L’any 1969, el Baylor College crea un Departament de Medicina Comunitària per projectar les seves activitats a la comunitat i proposa Vallbona com a director. Emprèn la creació d’una xarxa de centres d'atenció primària per a la gent d'escassos recursos econòmics de Houston que té una molt bona acollida i prestigi tant per la seva bona organització com per la qualitat dels serveis que presta. Més endavant, introdueix una xarxa de programes de salut comunitària pel control i prevenció de la hipertensió arterial, la diabetis, les malalties infeccioses i cròniques, entre d’altres, que arriben a extenses zones fins als afores de Houston. D'altra banda, a la primeria dels anys vuitanta, des de la seva càtedra de Salut Comunitària comença a cridar l'atenció sobre una sèrie d'activitats preventives relacionades amb els estils de vida, en especial, sobre la importància de la pràctica d’exercici físic per mantenir la salut.

L'any 1997, en complir els 70 anys, deixa la càtedra però segueix participant en diverses línies de recerca i en projectes institucionals. Amb el TIRR, fins pocs mesos abans de la seva defunció, Carles Vallbona col·labora activament en l'atenció de les persones afectades amb la síndrome post poliomielitis, matèria de la qual n’ha estat una reconeguda autoritat.

Persona d’acollidora actitud vers malalts, metges, estudiants, investigadors i tothom que des de Catalunya i Espanya, acudien a demanar-li consell i ajut, Carles Vallbona és consultor del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya des de mitjans dels anys 1980 i li arriben els reconeixements en la dècada dels 1990: és nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1997 mentre que el 2010 rep el Premi CSC ESADE al professionalisme i és proclamat Vallesà de l'Any 2010. És distingit per la Generalitat de Catalunya amb la Medalla de Narcís Monturiol al mèrit científic el 1997, la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari del 2009 i la Creu de Sant Jordi el 2015. És acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 1999 mentre que Granollers, la seva vila natal, el nomena Fill Predilecte i dóna el seu nom a l’Institut d’Ensenyament Secundari de la ciutat. Més recentment, l’Ajuntament de Granollers conjuntament amb l’Hospital de Granollers han dedicat un homenatge per recordar la figura de Carles Vallbona Calbó. A Houston, l’any 2013, és dóna el nom de Vallbona Health Center a uns dels centres del Harris Health System.

JVR