Biografia

Fill de metge, estudia a Medicina la Universitat de Barcelona i obté la llicenciatura el 1951. Interessat per l'endocrinologia, assisteix al Departament que dirigeix un dels primers especialistes del país, el doctor Joan Vilaclara, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Més endavant, n'esdevé el sotsdirector del Servei. És, també, professor associat de la Universitat Autònoma i de l’Escola d’Assistents Socials, l’actual Escola de Treballadores Socials i de l’Escola de Jardineres d’Infància del Centre d’Influència Catòlica (CIC), del que n’és un dels fundadors.

Gonçal Lloveras desenvolupa una intensa activitat en l’Endocrinologia tant a nivell hospitalari com en l’assistència externa. Però, a més, participa en múltiples congressos i reunions professionals. Ocupa càrrecs de responsabilitat en diferents societats científiques: presideix l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears del 1991 al 1995. Abans, del 1976 al 1980, és membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. És, també, director del programa d’Alimentació i Nutrició del Departament de Salut i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, ocupa la presidència del Consell Assessor de la Diabetis des de la seva creació, és membre del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra i del Consell Assessor de la dispensació de l’hormona de creixement i director d’un estudi sobre el goll endèmic.

Excel·lent comunicador i d’una gran facilitat per expressar els seus punts de vista d’una forma fàcilment entenedora, és requerit tot sovint com a ponent de cursos i conferències al mateix temps que són assídues les seves col·laboracions a premsa, ràdio i televisió com expert en salut. Cal destacar, especialment, la seva vessant periodística i d’excel·lent entrevistador al programa Àgora, de temàtica general, a Ràdio Barcelona des de finals dels anys 1950 fins a principis de la dècada dels 1960.

No es pot parlar de Gonçal Lloveras i Vallès sense encomiar la seva immensa vessant humanística d’abast tant artística i cultural com social i esportiva. Destacat lletraferit, és un dels fundadors de la Lletra d’Or, premis dels que en forma part com a jurat alhora que gaudeix en relacionar-se directament amb els escriptors i artistes contemporanis com Josep M Subirachs, Jaume Vicens Vives, Salvador Espriu, Joan Triadú, Modest Cuixart, Pere Quart, Vicent Alfaro i molts d'altres. No en va, si bé Lloveras no arriba a ser un dels Setze Jutges, hi té un lligam ben directe i decisiu. Com a puntal del CICF, és un instigador del tret de sortida definitiu al moviment de la Nova Cançó: quan escolta cantar Miquel Porter, organitza un concert al local del carrer Santaló, que es presenta com La poesia de la Nova Cançó. De la mateixa manera, no es pot biografiar en Gonçal Lloveras sense referir-se a una altra de les seves passions com ho és el Barça. El seu compromís amb la institució, l’engresca a formar part de la Junta Directiva del Futbol Club Barcelona que presideix Agustí Montal del 1969 al 1977.

L’any 1994, Gonçal Lloveras és distingit amb la Creu de Sant Jordi i amb la Medalla Josep Trueta del 2000.

A més, cada any, l’Associació Catalana de Diabetis lliura la Beca Gonçal Lloveras d’ajut a la recerca pel desenvolupament de projectes que millorin l’assistència de les persones amb diabetis.

JRC