Biografia

Fill de Manuel Vallribera Bertran, apoderat del Banc de Catalunya, i de Maria Puig Batet, encarregada d’un petit negoci familiar, una bacallaneria. Pere Vallribera Puig fa els primers estudis a l’Institut Escola i el batxillerat a l’Institut Balmes per passar a la Universitat de Barcelona a fer Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1952. En aquests anys, comparteix l’estudi amb la pràctica del joc d’escacs i del rugby, un esport que molt probablement influeix en el seu caràcter i la seva bonhomia. El 1956, es casa amb la seva companya d’estudis, la metgessa Antònia Rodríguez Moñino (1928-2011), amb qui té tres fills, només un és metge.

Acabats els estudis assisteix un temps a les càtedres dels professors Agustí Pedro Pons i Pere Piulachs Oliva fins que obre la seva consulta de Medicina General a la mateixa casa on hi viurà sempre, al carrer de Pau Clarís. És un metge de capçalera que s’interessa per altres aspectes de la Medicina, com la Traumatologia i la Medicina de l’Esport, amb titulacions en ambdues especialitats. En l’exercici d’aquesta darrera, és durant anys el metge de la Setmana Catalana de Ciclisme i dels corredors del “Club Cliclista Barcelona”, així com de molt altres ciclistes professionals i amateurs.

L’any 1980, Pere Vallribera pateix un infart de miocardi que l’obliga a reduir el seu ritme de treball. Aquest “avís”, li permet reorganitzar la seva vida personal i professional, decidint dedicar més hores a les seves aficions intel·lectuals fins que s’acaben convertint –pràcticament- en una nova professió no retribuïda, com és la Història de la Medicina Catalana. Aquesta nova dedicació culmina amb la publicació d’una nombrosa obra escrita. A més, obté el títol de doctor cum laude amb la tesi Literatura mèdica medieval catalana: Speculum al foderi. Transcripció i estudis mèdics d'un text del segle XV sobre Sexologia, que llegeix l’any 1993.

Soci fundador de la Societat Catalana d’Història de la Medicina l’any 1976, ocupa diferents càrrecs dins la seva junta directiva fins a esdevenir president de la institució des del 1994 al 1998. Durant la seva presidència, s’encarrega de l’organització del IX Congrés d’Història de la Medicina Catalana que se celebra a Blanes l’any 1996, després de participar en tots els precedents des de la seva primera edició l’any 1970 i intervenint encara en l’onzena de l’any 2000.

Nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el 1996, Vallribera Puig guanya el Premi Oleguer Miró i Borràs, que convoca l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut de Manresa, pel seu treball La cirurgia Parva de Lanfranc (segle XIV).

Vint anys després del seu primer atac de cor, Pere Vallribera Puig mor de manera sobtada mentre revisa al seu ordinador les feines que havia de fer aquell dia. A un costat, tenia la llista de malalts que havia de visitar aquella tarda i, a l’altre, la muntanya d’escrits i llibres que estudiava constantment.

PVR