Biografia

Fill de Ludvik i Francesca, neix en un ambient de pobresa a Graben, un petit poblet d’Eslovènia, el 15 d’abril de 1928. Té vuit germans, dos dels quals moren, un de meningitis i l’altre de diftèria. Aquest fet el marca per sempre i és en el començament del seu interès per conèixer i combatre les malalties infeccioses. Quan té onze anys, comença a treballar de criat fins que un capellà amic recomana als pares que estudiï. Així ho fa però els avatars de la guerra canvien el seu futur quan té setze anys perquè la mare li diu “marxa, que estan reclutant nois de la teva edat”. Durant un temps, Drobnic s'amaga en un bosc a prop de casa seva esperant que alguns guerrillers anticomunistes l’ajudin a arribar a Itàlia on es converteix en refugiat, passant per tres camps de concentració. El seu esforç culmina en aconseguir el títol de batxillerat per l’Institut Clàssic Senigallia d’Itàlia el 1947.

Posteriorment, l’Organització d’Ajuda al Refugiat de l’ONU concedeix Ludvik Drobnic una beca per estudiar Medicina. Escriu nombroses cartes per ser admès a diferents Facultats però només l’accepta l’Hospital Clínic de Barcelona, ciutat on arriba l’any 1948 quan té 20 anys. Inicia els estudis sota la tutela del professor Farreras Valentí alhora que, per cobrir les seves necessitats, treballa acompanyant nens i substituint professors als Escolapis de Sarrià. Com a metge es forma a la càtedra del professor Pedro Pons de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1955. Així i tot, encara no pot exercir perquè no té la nacionalitat espanyola. La seva situació personal és molt difícil fins que coneix el reumatòleg Ezequiel Batalla de l’Hospital Clínic que li ofereix treballar amb ell a la seva consulta on adquireix importants coneixements de Reumatologia.

El 20 de febrer de 1963, el mateix any que li concedeixen la nacionalitat espanyola, Ludvik Drobnic es col·legia a Barcelona on consta com a especialista en Medicina Interna i Reumatologia. A partir d’aquest moment - també de la mà del doctor Batalla- comença una fulgurant i llarga carrera a l’antic Hospital Municipal d’Infecciosos, en aquell moment anomenat Hospital de Nostra Senyora del Mar i, actualment, Hospital del Mar. Llavors era el destí dels malalts amb patologies infeccioses com ara el tètanus, la meningitis, la tuberculosi, la poliomielitis, la diftèria i moltes altres. Poc després d’obtenir la nacionalitat, Ludvik Drobnic es presenta al concurs d’oposició per a la plaça de cap del Servei de Medicina Interna i la guanya el 1966.

L’activitat de Ludvik Drobnic com a infectòleg és extraordinària en els diferents àmbits mèdics: des de la investigació fins a la docència, la pràctica clínica o l’estudi en profunditat dels antibiòtics i de la forma correcta d’aplicar-los. El reconeixement als seu mèrits queda palès amb la Medalla i la Placa del Premi Josep Trueta al Mèrit Sanitari que li concedeix la Generalitat de Catalunya el 2003. També, en el Premi Jordi Gol i Gurina que li atorga l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears de l’any 2009 així com pel títol d’Homenot de la Sanitat per la seva contribució a la millora de la qualitat assistencial que rep el 2016.

La tasca docent del doctor Drobnic és excepcional, com ho prova el Curs Intensiu sobre Antibiòtics que, durant més de 47 anys, es constitueix en una gran font de coneixement per als metges i farmacèutics de tota Espanya. L’any 1978, inicia uns cursos de formació continuada que dirigeix especialment als metges d’Atenció Primària i, el 2006, crea i dirigeix el Màster en Malalties Infeccioses. A més, amb el cirurgià Lino Torre dissenyen la primera política d’antibiòtics hospitalària de l’Estat.

Casat amb Maria Dolors Martínez Botella a finals del anys 1950, té tres fills, dos del quals dos són metges: Francesc i Estrella Drobnic Martínez, especialistes en Medicina de l’Esport i Pneumologia, respectivament. El doctor Ludvik Drobnic ens va deixar el 20 de setembre de 2018 a l’edat de 90 anys però el seu record i les seves ensenyances perduraran en el temps.

JLLC