Biografia

Fill del metge del Masnou, Pere Farreras i Sampere, estudia al Col·legi Suís de Barcelona. Cursa Medicina a la Universitat de Saragossa des de 1933 fins a l’inici de la contesa en la que hi participa. Obté la llicenciatura l'any 1941. Deixeble d’Agustí Pedro i Pons, es doctora a Madrid el 1943 amb la tesi Neurobrucelosis. El mateix any, va com a becari a Jena, Zuric i Friburg, on es forma en Hematologia Clínica i Citologia Hematològica. Torna a Barcelona i el 1944 és professor auxiliar de Patologia Mèdica i entre 1947 i 1958 ja és professor adjunt. El 1959, adscrit a la Universitat de Sevilla, és catedràtic de la mateixa especialitat a Cadis. El 1960, de la Universitat de Salamanca fins a l'any 1964. Aquest any, es trasllada a Barcelona on crea i dirigeix el departament i Escola d’Hematologia de la Universitat de Barcelona.

En aquesta època, és nomenat president de l’Associació d’Hematologia i Hemoteràpia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. També, és acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Juntament amb Agustí Pedro i Pons i Ramon Sarró, és fundador de la revista Medicina Clínica (1943) i n'és secretari fins al 1959.

Pere Farreras té una vida acadèmica molt activa i col·labora amb desenes de revistes mèdiques catalanes, estatals i estrangeres. És autor o traductor de nombrosos treballs de Medicina Interna i d'Hematologia. El 1949, destaca l’ampliació que fa del Tractat de Medicina Interna de Von Domarus –que el seu pare ja havia traduït abans-. Aquesta obra, el 1959, és ja un compendi que duu el seu nom, Von Domarus – Farreras. A partir del 1967, consta ja de dos volums i és el format que manté encara avui. Actualment, l’obra està actualitzada pel professor Ciril Rozman i s'ha convertit en el manual de Medicina Interna més utilitzat en llengua castellana.

Mor prematurament als 52 anys. Pòstumament, l’Ajuntament de Barcelona li dedica un carrer a Sarrià i, l'any 2008, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona li ret homenatge amb l'organització de l'exposició: Una visió polièdrica del Doctor Pere Farreras i Valentí. Edita, també, un llibre sobre la seva figura.

LGS