Biografia

Fill i nét de metges, el pare de Vilanova i l’avi havent exercit a Girona, té un oncle diplomàtic, Bonaventura Vivó i Díaz, ambaixador de Mèxic a Madrid, que invita Ignasi Valentí i Vivó a fer la carrera de Medicina a Madrid per poder-lo protegir durant els estudis. Llicenciat en Medicina l’any 1864, obté el doctorat amb una tesi titulada ¿Qué importancia tienen las metamorfosis en la vida moderna?.

Quan Valentí acaba la carrera, exerceix un temps breu de metge a Vilanova. Quatre anys després, es desplaça a Barcelona i fa d’ajudant de Juan Magaz, catedràtic de Fisiologia des del 1869 fins al 1872, any en que Magaz obté el trasllat de la càtedra a Madrid.

Valentí es considera deixeble de Pere Mata, professor seu a Madrid, i de Juan Magaz, que abans de guanyar la càtedra de Fisiologia de Barcelona ha sigut catedràtic de Medicina Legal a Santiago. D’aquí, el seu interès per la Medicina Legal, especialment, per la Toxicologia. Quan mor Ferrer i Garcés, el primer catedràtic de Medicina Legal, Toxicologia i Higiene Pública de la Universitat de Barcelona, Valentí fa d’encarregat de curs de la càtedra durant 3 anys fins que la guanya en propietat per oposició l’any 1875. Ocupa la càtedra fins a la seva jubilació, i es converteix en una de les personalitats més rellevants de la Facultat de Medicina de Barcelona. Defensa la separació de la Medicina Legal de la Toxicologia, segurament perquè Valentí té una formació més de laboratori que no pas de forense. Políticament, té conviccions republicanes i socialistes que el duen a preocupar-se de temes socials com l’alcoholisme i la prostitució, a combatre el militarisme força accentuat en el temps de la pèrdua de les colònies espanyoles i, entre d’altres, per la necessitat d’educació de la classe obrera que ell aborda fent cursos als ateneus obrers com el de Sant Andreu.

L’any 1868, juntament amb els companys de claustre Joan Giné i Partagàs i Bartomeu Robert, funda la revista La Independencia Médica. L’any següent, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona de la que n’és vicepresident des del 1907 al 1910. És membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts des del 1893 on ingressa amb el discurs La experimentación toxicológica.

La seva obra escrita es àmplia entre la què cal destacar un text bàsic de Medicina Legal que escriu el 1873 quan prepara les oposicions a càtedra. També, una Toxicología Popular, recopilació de les conferències que donà als ateneus obrers.

Ignasi Valentí i Vivó és l’avi matern del gran internista Pere Farreras i Valentí.

MBC