Biografia

Fill del metge Artur Ponjoan Roure (Calonge, 1854 – 1897) i d’Elisa Sabater Galí, nascuda a Palamós, ambdós de famílies benestants i professionals lliberals molt arrelades al Baix Empordà. La mort prematura d’Artur Ponjoan motiva el retorn a Calonge del seu cosí Genís Ponjoan Roura (Calonge, 1864-1917), metge de Tordera que el substitueix com a facultatiu al poble. La vídua Elisa Sabater, filla i néta de notaris residents a Barcelona, es trasllada a viure a Girona amb els quatre fills, el darrer pòstum. A partir del 1902, quan mor el notari i patró de l’Hospital de Pobres de Tossa de Mar, Josep Sabater Montaner, la filla es converteix en patrona fins a la seva mort l’any 1934, moment en que el seu fill Albert Ponjoan Sabater assumeix el patronatge com a hereu legítim del fundador. El 1942, renuncia com administrador a favor del rector fins al 1953 que cedeix la totalitat del patronatge al·legant que no s’hi pot dedicar tant com voldria. Molt abans, el 1917, ja havia assumit els negocis familiars i n’emprèn d’altres com l’empresa Barcelona Exportadora SA, dedicada a la importació de tota mena de fruites.

Alumne brillant, el jove Albert Ponjoan Sabater estudia als Maristes de Girona i es titula en batxiller a l’Institut Provincial el 1908 per, seguidament, ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1915. De seguida, comença a exercir la pràctica privada al consultori que té al segon pis del número 478 de l’Avinguda Diagonal de Barcelona. Paral·lelament, ha iniciat l’especialització al Servei de Ginecologia i Obstetrícia, que dirigeix Adolf Pujol Brull, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fins al 1918 perquè Ponjoan Sabater és nomenat metge adjunt per designació directa, càrrec que manté quan Francesc Terrades Pla assumeix la direcció del Servei el 1932.

A partir del 1925 i encara després de la Guerra Civil, Ponjoan Sabater treballa de ginecòleg a l’Institut de la Dona que Treballa, centre on imparteix diverses conferències a l’Escola d’Infermeres com, també, a la d’Ajudants Tècnics Sanitaris. Depurat sense sanció pel Col·legi de Metges el 1939, recupera la plaça de metge adjunt al Servei de Ginecologia de l'Hospital de Sant Pau fins al 1944, moment en què és nomenat nou director d'aquest Servei, iniciant una època que es distingeix per l’habilitat de Ponjoan -especialista també en Cirurgia General- de saber envoltar-se d’un eficaç equip de clínics i cirurgians ginecològics de gran expertesa. Els seus deixebles es troben entre els especialistes de més prestigi de la Ginecologia catalana del segle XX com, entre altres, Joan Rusca Vilardell, Ramon Casanellas Salvan, Manuel Cusí Ramon, Joan Guinot Seguí (1918-2016), Josep Maria Urgell Roca (1916-2007), Francesc Anguera Sugrañes (1923-2002), Antoni Llorens Bru, Josep Grau Colomer, Lluís Riera Bartra (1914-2009), Oriol Gamissans Olivé (1936-2017) i –també- del seu fill gran, Albert Ponjoan-Isern (Barcelona, 1929-2015). Com a successor d'Albert Ponjoan quan es jubila el 1961, es nomena Víctor Conill Serra.

Secretari de la Societat de Ginecologia i Obstetrícia de Barcelona durant el bienni 1931-1932, Albert Ponjoan Sabater és elegit vocal de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona que presideix García-Tornel el 1927, essent designat membre de la Comissió Científica col·legial. El novembre de 1953 a Madrid, és un dels membres fundadors de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Esterilitat.

Autor prolífic, publica diversos articles a les revistes especialitzades com Ars Mèdica, Revista Médica de Barcelona, Medicina Catalana o Annals de l’Hospital de Sant Pau. El primer treball que presenta és la Contribució al tractament de les fractures de l'extremitat inferior de l'húmer en les criatures, com a resultat de la seva intervenció al III Congrés de Metges de Llengua Catalana de 1919, una participació que repetirà sistemàticament en els Congressos que es faran fins al del 1936.

Posseït d’una clara vocació docent, Ponjoan Sabater és també un precoç conferenciant que, només acabar la carrera i mentre passa l’estiu del 1917 a Calonge, fa una xerrada divulgativa sobre les malalties i pandèmies que fan més estralls al món, aportant dades concretes de Franca, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Anglaterra, etc. Després, seran nombroses les seves dissertacions a diferents seus acadèmiques alhora que imparteix diferents cursos, com el que organitza anualment sobre la Técnica Quirúrgica Ginecológica.

Cap al 1960, juntament amb altres calongins residents a la capital catalana entre els que també s’hi troba el metge i cosí seu, Josep M Vilaseca Sabater, forma part de la Societat d’Amics de Calonge de Barcelona, entitat promotora de diverses iniciatives encaminades a conservar la història calongina i les seves tradicions alhora que potencia el turisme a Calonge.

MVR-MBC