Biografia

Neix en una família que ha donat diversos farmacèutics i, sobretot, metges, una nissaga que ha contribuït al fet que Calonge es conegui com a “terra de músics i de metges”. Ell, però, és fill del farmacèutic de Calonge, Joan Ponjoan Lloret i d’Anna Roure Palli, nascuda a Sant Feliu de Guíxols. Genís estudia Medicina a Barcelona on es llicencia el 1893 i, la seva primera destinació és Tordera. La mort del seu germà gran Artur el 1897, metge també i que exercia precisament a Calonge fa que es traslladi a la seva vila natal on en serà el metge durant 20 anys, fins a la seva prematura mort quan té 53 anys a causa d’una neoplàsia de les vies urinàries.

Al poble de Calonge se’l coneix com Senyor Nissu i, malgrat que el seu exercici mèdic no és d’una durada particularment prolongada, és enormement estimat, doncs, Genís Ponjoan té una dedicació exemplar a la seva professió. Pren cura de tothom que el necessita, sense distincions. S’escriu d’ell que no cobra mai a les famílies més humils del poble i, si veu que cal, els deixa els diners necessaris per comprar els medicaments sota del coixí. Des del 1907, és també fiscal municipal. Tot això fa que no sigui gens estrany que se’l consideri “un home de virtut, que va prodigar el bé fins a costa de llur pobresa”. Aquesta manera de ser tant exemplar influeix, segurament, en la vocació mèdica d’alguns descendents i d’altres calongins posteriors. Són membres d’aquesta saga mèdica el seu nebot Albert Ponjoan Sabater, el renebot Josep Maria Vilaseca Sabater i el seu nét, el radiòleg Genís Font Ponjoan (+1987).

Aquesta dedicació als seus pacients la fa compatible amb tot allò que té a veure amb Calonge i el seu progrés. Genís Ponjoan és un gran activista cultural, particularment a través del Casino Obrer La Fraternitat on, tot sovint, hi fa desinteressadament conferències de divulgació sobre temes sanitaris d’interès per a la població. Les seves dissertacions són molt apreciades tant pel seu contingut com perquè, segons diuen, era un molt bon orador. A més, ell és l’impulsor de diverses millores per al poble com de la conducció de les aigües de rec dels terrenys agrícoles que ell mateix projecta a més d’estimular la construcció de pous artesans per intensificar la riquesa productiva dels camps. Participa també en el disseny de la carretera de Llagostera a Palafrugell passant per Calonge i, fins i tot, en el traçat de les vies ferroviàries per unir Sant Feliu de Guíxols i Palamós amb parada a Calonge, un projecte que no arriba a fer-se mai. Tot això té per objectiu que la població calongina i dels voltants assoleixi un bon nivell de vida gràcies a les bones comunicacions viàries, convertint-se en seu de petites empreses, lloc de pas de comerciants i atractiu per l’incipient turisme que comença a visitar la zona.

Genís Ponjoan, que no és aliè al despertar cultural de Catalunya de les darreries del segle XIX i de principis del XX, junt amb altres metges calongins, participa en el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana que es fa a Barcelona l’any 1913.

Quan el 1917 mor Genís Ponjoan, Calonge li fa un sentit homenatge en què hi concorren, a més de la gent del poble, nombroses personalitats de la comarca. El Casino Obrer La Fraternitat, que n’edita un opuscle dedicat a ell, penja el seu retrat presidint un lloc d’honor al saló principal de l'entitat al costat del de Francesc Pi Margall, president de la 1a República espanyola. L’Ajuntament li dedica un dels carrers del nucli antic. Tal és l’empremta que deixa que 100 anys després de la seva mort, el Centre d’Estudis Calongins Colònico li ret un nou homenatge en què es destaca l’estima dels seus conciutadans per una vida dedicada a l’exercici de la medicina i al proïsme. Genís Ponjoan és un clar exponent del què s’entén com a un metge bo.

JCP