Galeria de metges

Biografia

Nascuda a Vielha el 27 de desembre del 1899, no en 1902 com també fa constar ella en algun document, és filla de Jaume Nart Lafont, de Betren, i de Teresa Arrú Lago, d’Aubèrt. El pare ja tenia dos fills del primer matrimoni amb una dona de cognom Rodés, Josep i Santos mentre que del casament amb Teresa neixen Francesc – advocat i escriptor aranès- Mercè, Jesús –comercial- i Antònio -enginyer industrial. Després d’uns anys d’estudis a Vielha, marxa a Barcelona on es titula en batxiller el 1918. El pare vol que la filla, Mercè Nart, estudiï Magisteri però ella canvia la seva vocació quan ja és a Barcelona residint a casa d’uns oncles, al carrer Comtes d’Urgell, i ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona aquest mateix any. Tres després, el 1921, és una de les joves fundadores de la Joventut Universitària de Femenina de Barcelona, essent elegida vicepresidenta de la directiva que presideix la metgessa Magdalena Cirera comptant amb les companyes Rosa Turu i Carme Diaz, tresorera i vocal respectivament, entre joves d'altres Facultats barcelonines.

Es llicencia el 23 de juny del 1923 amb la qualificació d’Excel·lent, constant en el seu expedient 3 aprovats, 6 notables i 14 excel·lents, sis d’ells amb matrícula d’honor: Histologia, Patologia Quirúrgica de 2n any, Malalties dels Nens, Patologia Quirúrgica de 3r any, Patologia Mèdica, Higiene i Bacteriologia. En acabar els estudis de Medicina, passa un temps a Madrid per completar l’especialització en Pediatria i Puericultura. I és a Madrid on coneix qui serà el seu marit, Salvador Cerdán Garré, nascut a Torrepacheco, Múrcia, i que era a la capital espanyola preparant unes oposicions al Cos de Duanes, que les aprova. Cap a l'any 1925, Mercè Nart ja ha tornat a Barcelona però és el 3 de juny del 1928 quan es casa a l'Església de Betlem de Barcelona. El matrimoni estableix el seu domicili a Barcelona, al carrer Llançà on, si bé el pare li munta un despatx mèdic, ella mai arriba a exercir la pràctica privada en aquest domicili que manté al llarg de la seva vida.

El 1925, Mercè Nart sembla ben situada entre la professió mèdica i la trobem com a única metgessa signant -entre una trentena de personalitats mèdiques de la talla de Salvador Cardenal, Enric Ribas, Joan Freixas, August Pi-Sunyer, Pere Nubiola, Víctor Conill, Joaquim Trias, Jaume Peyrí o Ignasi Barraquer per citar-ne alguns- de la petició per crear un Hospital del Càncer que lidera Josep M Petit Freixas. El gener d’aquest mateix any, és membre del Sindicat de Metges de Catalunya i s’ha inscrit al Col·legi de Metges de Barcelona perquè exerceix de metgessa a la Casa de la Maternitat de Barcelona. Pocs mesos després, és una de les veus de protesta que destaquen en l’afer que es planteja arran del concurs dels metges per cobrir les places del Cos Mèdic Municipal en el qual ella al·lega els seus mèrits però se la posterga, segons ella mateixa assegura públicament. Un article de La Veu de Catalunya segueix l’afer i destaca l’estranyesa pel “fet que l’oradora espontània fos una dona i haver actuat la senyoreta Nart formant part de la Comissió de metges que ha portat aquesta impugnació amb tant de seny i serietat”. El diari continua dient que “aquesta doctora no produeix pas la impressió d’una sufragista ni d’una d’aquelles ‘sàvies’ que abans eren caricaturitzades com a negació de l’encís femení”. En la seva dissertació, Mercè Nart denuncia la composició del Tribunal però també exposa casos i dóna noms. Malgrat això no constarà oficialment com a metgessa supernumerària d’entrada de l’Institut d’Assistència Mèdica Municipal de Barcelona fins a l’any 1931, any en què encara Mercè Nart consta com a vicepresidenta de la Comissió de Metges contra el veredicte del concurs del 1925, que es resol amb el nomenament de 80 metges el mes d’octubre.

Quan esclata la Guerra Civil -per les seves idees polítiques de dretes- la casa de Mercè Nart és objecte de pintades que amenacen la seva vida i la de la seva família, fet davant el qual, la família decideix enviar el fill amb la seva cuidadora a l’Aran mentre ella i el seu marit esperen poder passar al bàndol nacional. Quan poden abandonar Barcelona, ho fan en vaixell en direcció a Marsella. Després, viatgen fins a Sant Sebastià on es retroben amb el fill que hi ha arribat per la muntanya des de Vielha. Mercè Nart demana anar al front en qualitat de metge i l'admeten assimilada amb el grau d’alferes amb destí a Valladolid, a un hospital de campanya on l’única titulada en Medicina és ella. En aquest hospital, hi havia un grup d’infermeres manades per la filla del general Andrés Saliquet Zumeta, íntim amic de Franco.

Acabada la Guerra Civil, Mercè Nart torna a Barcelona al domicili que li havia estat confiscat, al carrer Llançà, on hi romandrà pràcticament fins a la seva mort. Professionalment, recupera també la plaça que ja tenia a l’Institut de Beneficència Municipal alhora que, el juny del 1939, se la nomena per designació directa metgessa escolar el juny del 1939. Els anys següents, a més, treballa als Dispensaris Municipals de Puericultura de Sant Andreu i del Poble Nou fins al 1946, moment en què és nomenada cap del Servei Municipal de Puericultura de l’Ajuntament de Barcelona alhora que manté la plaça de metgessa pediatra de la Casa de Maternitat al costat de Santiago Dexeus, càrrec des del qual és designada representant del consistori d’Assistència Mèdica Municipal. L’any 1968, quan és metgessa d’Institucions Nosocomials Municipals, Mercè Nart adquireix la condició de jubilada per invalidesa ordinària.

El 22 d’abril del 1925, membre de la Lliga contra el Càncer, Mercè Nart disserta sobre Un deure social de la dona a l’Ateneu Barcelonès i, el juny, una altra sobre La lluita anticancerosa. Poc després, l’estiu del mateix any, guanya un premi al millor treball d’Hidrologia Mèdica amb un treball sobre El valor terapéutico de las aguas del Valle de Arán que s’atorga durant la Setmana Aranesa. Ja el 1950, juntament amb Benaque de Santa Lucia, és autora de La infección tuberculosa en el medio escolar, article que es publica a la revista Acta Pediátrica Española. EL 1956, la designen suplent al Tribunal de València per cobrir places de metges de l’especialitat Pediatria i Puericultura.

Enamorada del seu treball, de la Vall d’Aran i del seu estimat RCD Espanyol - club del qual n’es sòcia i no es perd cap partit- Mercè Nart és una dona poliglota i de fort caràcter, amiga dels metges Agustí Pedro Pons i d’Encarnació Tuca. Vídua del seu home des del 1971, Mercè Nart mor, malalta d’Alzheimer, el 18 de gener del 1988 en una Residència de Barcelona. El seu únic fill, l'advocat Eduard Cerdán Nart, no es va casar mai.

JCRS