Galeria de metges

Biografia

Neix en el si d’una família benestant, el pare és Joan Veiret Font que havia estat capità de la Marina Mercant i que viu 10 anys a L’Havana on és propietari d’un negoci d’importació/exportació i d’un “ingenio” sucrer. El 1887, torna a Catalunya on s’estableixen a Barcelona i on neix el seu tercer fill, Joan. El nen estudia a les Escoles Pies de Sarrià i es titula en batxiller a l’Institut de Barcelona el 1904. Però, no comença la carrera de metge fins a l’any 1906 perquè, passa aquests anys, treballant en un establiment de panyeria. Tot i això, amb 24 anys, obté la llicenciatura en Medicina el 1912.

Poc abans de decidir-se a fer de metge de poble i pensant a fer-se metge de vaixell, Veiret fa una breu estada a París per fer un curs de Medicina Tropical però, finalment, canvia d’opinió per motius no coneguts i opta per treballar a Catalunya. De tornada, el mateix any 1912, obté la plaça de metge titular de Sant Feliu Sasserra que ell mateix ha sol·licitat, que té agregada la vila d’Oristà i altres poblacions agrícoles de la comarca del Bages, assumint una població de 1800 habitants. Veiret exerceix en aquests pobles fins a l’any 1917, un temps en què –malgrat la manca de recursos del moment- ha de fer front a una epidèmia de verola l’any 1914 i la de la grip espanyola del 1918 malgrat ja, aquest any, ja és metge titular i inspector Municipal de Sanitat de Sant Vicenç de Castellet, pobles i veïnats agregats.

Com a metge, Veiret és un home entregat que -preocupat per la dificultat d’obtenir medicaments comercialitzats- adquireix coneixements en Farmàcia Galènica per preparar fàrmacs i altres remeis per administrar-los als seus pacients. A part de la Medicina, Veiret s’interessa per l’art de la fotografia, que ell mateix revela i conserva fins a acumular una notable obra gràfica que –avui en dia- ens permet conèixer ara com era la població i els habitants dels llocs en què Veiret exercia. Entre 1920 i 1923, és designat jutge de pau i, l’any després, és nomenat alcalde de Sant Feliu de Sasserra per ordre governamental, ocupant l’alcaldia des del 1924 al 1928. En aquest mandat, Veiret elabora el projecte de dur l’aigua potable al poble i aconsegueix acabar la seva electrificació.

A partir del 1928 i fins al 1933, Veiret exerceix de metge titular del poble de Sant Vicenç de Castellet on també es Inspector Municipal de Sanitat. Quan deixa el poble amb l’aspiració de millorar les seves condicions de treball, entra a treballar de metge d’empresa de la companyia Mines de Potassa de Súria on no sols exerceix la Medicina General sinó que també fa de metge internista, d’obstetre i de traumatòleg. A Súria s’hi queda fins a la seva jubilació l’any 1953 i, com que també ha d’abandonar la casa del metge d’empresa a la Colònia Santa Maria, torna a Barcelona on s’instal·la en un pis fins a la seva mort a vuitanta-un anys. Les seves exèquies tenen lloc a Sant Feliu Sasserra on és honorat com a personatge il·lustre i alcalde de la població on ja hi era enterrada la seva primera esposa Dolors Arnaus Canal, filla d’uns propietaris rurals del mateix poble, amb qui va tenir dos fills, el més gran, Joan Veiret Arnaus (Sant Feliu Sasserra 1919-Manresa, 2001) és també metge. En segones núpcies, s'havia casat amb Maria Arnaus Canal.

Basat en l’article Joan Veiret i Amat (1888-1969), metge rural i alcalde de Sant Feliu Sasserra (Bages) de Lluis Guerrero i Sala, publicat a Gimbernat, 2010;53:235-55.