Biografia

De pare sitgetà i mare jamaicana, neix a Santiago de Cuba però torna de petit a Sitges on fa els estudis primaris. Estudia Medicina a la càtedra lliure de l’Institut Mèdic de Barcelona on es llicencia el 1869, el mateix any que es doctora amb la tesi Descripción de la meningitis tuberculosa o granulosa. Medios terapéuticos empleados para su curación. Tot seguit, amplia els seus estudis a París visitant centres de Medicina Interna, de Cirurgia i d’Obstetrícia amb els professors Gubler, Beier, Sée, Dépault i Pajot. Decideix especialitzar-se i orientar la seva activitat professional al camp obstètric a l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona.

El 1876, recent tornat a Barcelona, Emerencià Roig oposita a professor clínic de l’Institut Mèdic competint sense èxit amb Joaquim Bonet, Josep Coromines, Jaume Pi Sunyer i Lluís Sunyer. Decebut per fer carrera acadèmica malgrat tothom opinava que la seva tesi era la millor, opta per dedicar-se a la pràctica mèdica privada en la què, ben aviat, adquireix molt de renom com a professional competent. A més, té una intensa vida social i cultural, és vocal de les Juntes Municipal i Provincial de Sanitat de Barcelona. És vicepresident de l’Ateneu Barcelonès quan és president el també metge Lluís Góngora durant el bienni 1884-1885 i, també, presideix l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques des del 1898 al 1901. L’any 1872, havia estat elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina on ingressa amb el discurs sobre la Patogenia y tratamiento de la fiebre puerperal.

Fundador de la Gaseta Mèdica de Catalunya on també hi publica els seus articles especialment sobre l’Obstetrícia, Emerencià Roig col·labora amb altres revistes mèdiques de Barcelona com La Independencia Médica i Gaceta Médica Catalana. Amb el Doctor Robert, que està casat amb una germana seva i amb qui estiuegen a Camprodon, publiquen el primer llibre que s’edita a Espanya sobre l’aparell digestiu.

MBC