Galeria de metges

Biografia

Titulat en batxiller universitari el 1931, amb només 16 anys, estudia la carrera a la Facultat de Medicina de Salamanca on es llicencia el 1936 amb la qualificació d’excel·lent. Alumne intern per oposició a la càtedra de Cirurgia, en el seu expedient acadèmic hi consten vint-i-sis matrícules d’honor. Acabada la Guerra Civil se li concedeix el premi extraordinari de llicenciatura.

Durant els tres anys de guerra civil, Díez Cascón és ajudant del Servei de Cirurgia de l’Hospital Clínic de Salamanca durant 14 mesos. La resta de temps se'l passa operant a diversos hospitals de campanya als fronts de Madrid, Toledo i Extremadura. El 1940, ingressa a l’Acadèmia de Sanitat Militar.

El 1942, obté una beca per fer una estada de vuit mesos al Servei de Cirurgia Abdominal del professor Hans Finsterer a Viena alhora que aprofita per assistir a les activitats del servei del professor Bohler a l’Unfallkrakenhaus. Torna a Espanya i, l’abril del 1943, obté el títol de doctor amb la tesi Ulcus péptico degenerado. A finals d’aquest mateix any i fins al 1945, després de guanyar un concurs d’oposició, ingressa a l’Hospital Central Militar de Carabanchel per fer els cursos de Diplomat en Cirurgia General i Ortopèdia.

L’any 1945, amb la graduació de comandant, Díez Cascón és nomenat cap del Servei Quirúrgic de l’Hospital Militar de Barcelona i n’és el director durant més de vint-i-quatre anys fins que s’incorpora com a cap del Departament de Cirurgia a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona l’any 1970, on s’hi s’està fins al 1985 quan el jubilen en complir els setanta anys. Díez Cascón havia acceptat l’oferiment d’anar a la Vall d’Hebron perquè, en ascendir a coronel, havia de passar a la direcció de l’Hospital i això comportava deixar d’operar, que era el que més li agradava.

Díez Cascón va ser un gran cirurgià, dedicat especialment a la cirurgia abdominal amb notable habilitat tècnica i, a més, va ser també un clínic competent i una persona d’una extraordinària qualitat humana. És nomenat fill predilecte de la localitat alacantina d'Albatera on un carrer porta el seu nom com agraïment de la població per haver operat a molts habitants del municipi de manera molt generosa a Barcelona on els enviava un metge amic seu que treballava en aquella població alacantina, a la qual per aquest mateix motiu ell no hi va voler anar mai. Distingit amb altres ocasions com amb les dues creus al Mèrit Militar de segona classe, (1954 i 1966), el premi Virgili de la Societat Catalana de Cirurgia el 1996, i el de membre corresponent de la Real Academia de Medicina de Salamanca després d’obtenir el premi Profesor Cuadrado el 1987.

Casat amb Maria Menéndez Llopart, dos dels seus cinc fills continuen la tradició mèdica encetada pel doctor Ángel Díez Cascón: el cirurgià Enrique Díez-Cascón Menéndez i l’estomatòloga Montserrat Díez-Cascón Menéndez, que té continuïtat amb dos néts en representació de la tercera generació Díez-Cascón al món mèdic. Un germà d'Àngel Díez Gascón també és metge militar: Joaquín Díez Gascón (Mogarraz, 1919- ?), pràcticament no exerceix a Barcelona perquè es trasllada de nou a Palència.

PMC