Galeria de metges

Fill de metge de poble, fa el batxillerat a l’Institut de Reus i cursa els estudis de Medicina a la Universitat de Saragossa on es llicencia l’any 1930. Col·legiat a Tarragona, inicialment, exerceix de metge al Mas de Barberans a la comarca del Montsià. Militant del Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines, escissió del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux que es presenta a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 en coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya i la Unió Socialista de Catalunya, és elegit diputat per Tarragona i passa a formar part de les Comissions de Sanitat, Presidència, Examen de Comptes i Peticions del Parlament de Catalunya. Miquel dels Sants Cunillera és, a més, un dels integrants del Patronat d'Assistència Social a la província de Tarragona.

Després dels Fets d'Octubre de 1934, Cunillera és detingut al vaixell Manuel Arnús al Port de Tarragona i no és alliberat fins als primers dies del 1935. Durant el conflicte bèl·lic del 1936 al 1939, ocupa diferents càrrecs destacats. És membre del Consell General de Sanitat i director de l'Agrupació de Serveis Militars Hospitalaris a les comarques gironines des del 1936 al 1939. Durant la Guerra, publica diversos de tema sanitari a la revista SIAS, portaveu de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat.

Amb la derrota republicana del 1939, Miquel dels Sants Cunillera s'exilia a França, establint la seva residència a Montpeller però mesos després, el 4 de setembre, embarca al vaixell 'Winnipeg' que va al port xilè de Valparaíso. Allà, formant part de la delegació d’Esquerra, dirigeix els Serveis d'Assegurança Obrera. El 1945, presideix el Front Nacional de Lluita i, a partir del 1948, la Mútua Catalana del Centre Català de Santiago. Més tard, es trasllada a l'Uruguai, país on també hi resideix molt vinculat políticament al Consell Nacional Català. Durant la seva estada a l’Uruguai manté una intensa correspondència amb Josep Tarradellas.

L’any 1965, Cunillera i Rius deixa l’exili i resideix a Barcelona on manté consulta oberta fins a l’any 1968 quan s’estableix definitivament a Andorra, exercint la Medicina a Les Escaldes. L’any 1972, emmalalteix greument i mor sis anys més tard. L’any 1932, en plena campanya electoral, havia patit un accident automobilístic que li provoca la pèrdua d'un ull.