Biografia

Provinent d’una família benestant emparentada amb membres del Sant Ofici del Tribunal de la Inquisició a Catalunya, l’avi era metge de Mataró i el pare, Josep Pares Picaire, un comerciant del Maresme. El fill fa els estudis de batxillerat i tot seguit la carrera de Medicina a la Universitat Sertoriana d’Osca, fundada per Pere IV d'Aragó. S’atribueix aquesta elecció a les facilitats que dóna la Universitat d’Osca per atreure estudiants catalans. En acabar els estudis el 1747, havent obtingut el títol de batxiller en Medicina, intenta ingressar com a professor de la mateixa Universitat però no té èxit. Llavors, decideix emprendre un viatge per França que, si bé no es tracta d’una estada d’ampliació d’estudis, inclou una breu visita a la Facultat de Medicina de la Universitat de Montpeller.

La tornada de Josep Parés Franques, però, no la fa a Mataró sinó que se’n va a fer de metge per diferents localitats castellanomanxegues com Granátula de Calatrava, Puertollano, Almodóvar del Campo o Almagro entre altres fins que apareix per Almadén el 1759, més de deu anys després d’acabada la carrera.

Casat amb Juana Ramiro Arcayos, pertanyent a una de les famílies de més renom i prestigi social d’Almadén, Josep Parés s’hi estableix professionalment alhora que, durant més de quinze anys, ocupa diversos càrrecs com el de regidor municipal, procurador síndic, majordom de l’Església Parroquial de Sant Rafael i de la Confraria del Santíssim. Al principi de la seva estada a Almadén, fa de metge de la ciutat però aviat permuta aquesta ocupació per la de metge de les mines amb la denominació de “médico de las Reales Minas de Azogue, de su Real Fábrica, tropa de su resguardo, Real Hospital de Mineros y Càrcel de Forzados”, un càrrec que ocupa durant deu anys.

En aquest temps, Josep Parés duu a terme una notable labor assistencial que coincideix amb la creació del “Real Hospital de Mineros” que es funda el 1752 però que no entra en funcionament fins al maç del 1774 a instàncies del metge català que fa que es traslladin els malalts des de l’Hospital de la Caritat o de la Vila al Reial Hospital de Miners A principis la dècada dels setanta del segle XVIII, la “Superintendencia General de Azogues” -en català Argents Vius-, l’organisme del qual en depenia la gestió de l’Hospital de Miners, encarrega Josep Parés que elabori un text que faciliti el coneixement i tractament de la patologia laboral dels treballadors d’Almadén per simplificar la feina dels futurs metges de l’Hospital, un treball que es materialitza en l’obra Catástrofe morboso de las minas mercuriales de la Villa de Almadén del Azogue en la qual Parés atribueix la responsabilitat de les afeccions dels miners al mercuri alhora que nega la culpa –en contra del que es venia dient- a uns miasmes inexistents.

Amb la confiança que el rei reconegui els seus mèrits, Josep Parés Franques envia aquest treball i dos llibres més de contingut naturalista a la Cort: Apología de las Reales Minas de Almadén [...] del 1777) i Descripción histórico-físico-médico-mineralógico-mercurial [...] del 1785. Però, no és fins al 1798 quan, el mateix any de la seva mort, Carles IV el nomena honoríficament “metge de la real familia”.

MBC