Biografia

Fill de l’apotecari Josep Parellada Soler (1778-1851) i de Teresa Torrents Creus, dues famílies molt arrelades a Vilanova i la Geltrú amb orígens a la Masia Parellada que, posteriorment i reformada, passa a ser la Masia Cabanyes. Nét també de Cristòfol Parellada Cassani, pagès vilanoví descendent de la família de notaris Cassani, radicats a Vilanova procedents de Blanes. L’estiu del 1833, té 25 anys i probablement en fa almenys dos que és metge, atén el poeta Manuel Cabanyes a Vilanova i la Geltrú, duent-lo a la Masia Parellada on mor. Fins ara, poca cosa més se’n sap d’aquest metge vilanoví que mor a causa de l’epidèmia de còlera del 1854, la més greu de la història de Vilanova i la Geltrú on ell resisteix fins al final tenint l’actuació mèdica més destacada de la comarca.

Isidre Parellada Torrents pertany a la Societat Mèdica General de Socors Mutus des del 1843 i consta la seva assistència al Curs de Frenologia que organitza Marià Cubí a Vilanova i la Geltrú el febrer del 1844 quan s’acaba de fundar la “Sociedad Frenológica de Villanueva”, de la qual Isidre Parellada n’és un entusiasta seguidor fins que, pocs mesos després, la Societat s’acaba dissolent en decaure l’interès i els seguidors dels seus actes. Després, no tornem a saber res d’Isidre Parellada fins a l’octubre del 1851, quan -juntament amb Josep Raldiris, Jaume Pers i Joan Torrents de Papiol- forma part d’una Comissió que crea l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per atendre la demanda de crear un Institut de Segona Ensenyança a la localitat per evitar que els estudiants haguessin de marxar a Barcelona per estudiar el batxillerat. La petició la lidera un grup de famílies vilanovines a través del Diari de Vilanova. L’any 1842, com a primer alcalde constitucional de Vilanova i la Geltrú, Isidre Parellada, ja havia demostrat la seva preocupació per l’escolarització i, especialment, la dels més pobres. El 1840, és fundador i president de la Societat d'Instrucció Mútua, creada per implantar i sostenir l'escola lancasteriana, elemental, completa i gratuïta. Aconsegueix iniciar aquesta escola laica el 1842, essent alcalde, però no pot mantenir-la. Consta també que, en aquest any de mandat a l'alcaldia, duu a terme una reforma dels arbitris municipals.

Arribat el 7 d’agost del 1854 Isidre Parellada és el metge que detecta el primer cas de còlera morbo a Vilanova i la Geltrú. Al “Círculo Villanovés” hi ha ball perquè es compleix l’any de la seva fundació i inaugura l’arribada de l’enllumenat a gas a la vila. La família Parellada, però, hi arriba sola i ell hi arriba cap a les dues de la matinada. Molt preocupat i discretament, Isidre Parellada es descarrega amb Francesc de Sales Vidal i Torrents –advocat i prolífic autor teatral, conegut com a 'Don Paco', que anys després és qui descriu aquest episodi- explicant-li que acaba de visitar una noia de Barcelona que ha arribat a Vilanova fa uns dies i es tem que pateix el còlera. Les seves sospites es confirmen a les quatre de la matinada quan, en sortir del ball, se sap que la malalta ha mort. La primera víctima del còlera a Vilanova és aquesta noia de quinze anys de la família Basora acabada d’arribar de Barcelona a casa de l’avi, Manuel Passarell, fugint de l’epidèmia que assola la capital catalana. Després, l’epidèmia -que ja fa un temps que afecta altres poblacions catalanes amb virulència- s’estén fulminantment per Vilanova i la Geltrú i, en 50 dies -del 7 d'agost al 27 de setembre- sumarà un total de 900 persones mortes d’una població de poc menys de 12.000 habitants. Dos terços de les víctimes del còlera a Vilanova són dones.

Es dicten mesures sanitàries per evitar la propagació de l’epidèmia com és l'habilitació d'un cordó sanitari per impedir l’entrada de forasters, la creació d’un Llatzeret a la Caserna fora muralla per aïllar els malalts o la prohibició de vendre fruites i verdures. A mesura que l’epidèmia s’allarga, la crisi social i econòmica s’agreuja, s’especula amb el preu dels queviures i altres -com el pa- hi manquen perquè no hi ha gent que vulgui treballar, la gent no surt al carrer i molta abandona la ciutat cap al camp i a altres poblacions. Cada metge té la seva recepta per pal·liar la simptomatologia del còlera, Isidre Parellada ho sap i reconeix que cap acaba de funcionar. Als seus pacients, els recomana que prenguin carbonat de sosa perquè a ell li sembla que reaccionen molt bé. Isidre Parellada -segons publica el Diario de Barcelona- absents bona part dels altres facultatius vilanovins, combat l’epidèmia “sin tregua ni descanso de enfermo a enfermo prodigando toda clase de auxilio, incansable e impulsado únicamente por un sentimiento de humanidad, no admitió retribución ninguna por sus servicios”. Isidre Parellada –que a més té cura dels malalts de Cubelles i Ribes- resisteix fatigat i sense descans tenint més cura dels altres que de si mateix fins al dia 29 de setembre del 1854, que acaba morint de la malaltia que ha combatut gairebé cinquanta dies, dos dies després del Te Deum d'acció de gràcies que es fa per la fi de l'estrall.

Vidu de la cubana Carmen Puig Acosta des del 1839 i casat en segones núpcies amb Joaquima Fuster, reusenca filla d’un notari vilanoví, el 1843. Isidre Parellada només té dos fills que són del primer matrimoni: el metge Cristòfol Parellada Puig, (Vilanova i la Geltrú, 1834 – Barcelona, 1899), també diputat provincial, director de Sanitat Marítima de Vilanova i, després, del Port de Barcelona, vocal de la primera junta de govern del CoMB amb Bonet Amigó i autor, entre altres obres, d'uns Estudios sobre el cólera morbo asiático y su tratamiento que publica el 1884. La filla, Celestina Parellada Puig es casa amb el catedràtic d’Anatomia Patològica Nicolau Homs i Pascuet i el seu fill és el també metge Joaquim Homs i Parellada, per tant nét d'Isidre Parellada i Torrents.

L’octubre del 1862, l’Ajuntament Constitucional de Vilanova i la Geltrú recorda l’epidèmia del còlera del 1854, lliurant diplomes i medalles d’or i plata a les autoritats i particulars que van sobreviure com els metges Josep Puigdemassa, Ignasi Valentí Marsal i Joan Baptista Llombart mentre que, per als qui van morir, es col·loca una làpida de marbre a l’interior de la capella del Cementiri que diu “A la memoria de don Isidro Parellada, doctor en medicina y cirugía, de don Antonio Almirall, licenciado en farmacia y de don Antonio Morera y Artús, víctimes de su celo durante la invasión del cólera morbo asiático en el año de 1854 y en testimonio de gratitud por los eminentes Servicios prestados en la misma aciága época por don ....”. Més de cent anys després, el 1971, el Ple Municipal de Vilanova i la Geltrú va demanar a l’Institut Nacional de Previsió que donés el nom d’Isidre Parellada al nou Ambulatori de la Seguretat Social però la iniciativa no va prosperar.

MBC-MVR