Biografia

Fill d’una família benestant bisbalenca propietària d’una fàbrica de ceràmica de La Bisbal d’Empordà, es llicencia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1936. Especialitzat en Medicina, però, encara el 1942, se li fa una crida perquè el seu títol és pendent de recollida.

Quan esclata la Guerra Civil, és militaritzat i ingressa a la 27 Brigada de la Divisió 60 de l’Exèrcit de la República amb el grau de tinent mèdic provisional de milícies. Al final de l’escomesa, surt de Catalunya fins que arriba a la Unió Soviètica a la primavera del 1939. La seva primera feina és de metge de la Casa de Nens de Krasnovidovo però, quan esclata la II Guerra Mundial, els nens són evacuats i Fina els acompanya fins a Leninsk, a la regió de Saratov.

Després, Fina s’incorpora a l’exèrcit rus com a capità metge d’una Brigada de Designació Especial de la NKVD, la policia política formada per espanyols que participa en la defensa de Moscou. Més tard, s’incorpora també com a capità metge a una companyia de guerrillers a les ordres del coronel Starinov que opera a diferents zones com a l’àrea de Kalinin, al Caucas i a Ucraïna, a la rereguarda de les zones ocupades pels alemanys, atacant i destruint combois enemics. Fina és el prototip del metge-guerriller, que duu la bossa sanitària al costat i el fusell en bandolera, utilitzant una o l’altre segons les circumstàncies. És, també, un expert en explosius i fa d’instructor dels seus companys. De caràcter seriós, és conegut com El Català pel seu accent.

Acabada la Guerra, Fina Coll viu a la ciutat de Moscou on dirigeix un Sanatori de la Creu Roja a Senezh alhora que fa de pediatre a Solnechnogorsk. Casat amb una dona russa no tenen fills. Els anys seixanta exerceix de pediatre a l’Hospital Naval de L’Havana, formant part del grup d'hispans i soviètics que col·laboren amb la revolució cubana. Acabat el període de col·laboració, Josep M Fina torna a Solnechnogorsk on resideix fins a la seva mor.

El doctor Moisès Broggi coneix Fina en el viatge que fa a Moscou el setembre del 1983. Li explica que podia haver tornat a Espanya però que no ho va fer perquè vivia bé a l'URSS perquè, tot i que no guanyava gaires diners com a metge, anava fent i obtenia força ingressos amb la traducció de llibres russos al castellà. Fina va sobreviure els conflictes de l’estalinisme i ja albirava una certa liberalització del país. Tenia resolt el problema d'habitatge i estava envoltat de bons amics. A més, tenia una petita dacha al bosc, als afores de Moscou, on hi passava els caps de setmana.

MMI